The Smashing Pumpkins
The Smashing Pumpkins, el grup de Chicago que va fusionar rock alternatiu i ambició simfònica als noranta.
Rock alternatiu —o rock alternativo— i propostes que no encaixen en cap altra etiqueta: Tótum Revolútum Press hi recull novetats discogràfiques, concerts i entrevistes de bandes que construeixen un so propi, al marge dels circuits més comercials.
The Smashing Pumpkins, el grup de Chicago que va fusionar rock alternatiu i ambició simfònica als noranta.
Stone Temple Pilots, el grup de San Diego referent del post-grunge dels noranta.
Alice in Chains, el grup de Seattle amb el so més fosc del grunge, marcat per la mort de Layne Staley.
Soundgarden, el grup de Seattle pioner del grunge, amb Chris Cornell a la veu.
Pearl Jam, el grup de Seattle referent del grunge i el rock alternatiu dels noranta.
Nirvana, el grup d’Aberdeen (Washington) que va portar el grunge a l’estrellat mundial amb Nevermind.
Catorzè disc del col·lectiu de Croydon, poc més d’un any després de «Glass Minds». Són onze talls per Dangervisit i [PIAS], i la gira del 2027 passa per quatre ciutats alemanyes.
És la primera data europea de la tornada, anunciada amb un «Sorpresa! Som vius!». El grup no toca des de l’agost del 2016 i al gener i al febrer fa quatre concerts a Austràlia i Nova Zelanda.
Dave Grohl, Krist Novoselic i Pat Smear el van recollir el 27 de setembre al Peacock Theater de Los Angeles, de mans de Chuck D. El grup va rodar set videoclips abans del 1994.
Primera música nova del guitarrista des de «Course in Fable» (2021). La va fer a casa seva, a Nova York, després dels torns de tancament en una feina de cara al públic.
Tercer senzill solt de l’any de Josh Tillman, arranjat per Drew Erickson. Vuit dates pel desembre amb Damien Jurado, i les dues últimes a benefici d’una escola de Big Sur.
Segon senzill de l’any del duo de Billy Howerdel i Maynard James Keenan, gravat al Lankershim Ranch amb Josh Freese a la bateria. La gira arrenca el 13 d’abril a Vancouver.
Quatre discos i seixanta-set talls de Cherry Red per resseguir el shoegaze del 1991 al 2011. La tria dels noms petits és excel·lent; el forat del començament, no tant.
At the Drive-In, el grup de post-hardcore precursor de The Mars Volta.
Sigur Rós, el grup islandès referent mundial del post-rock atmosfèric i el falsete en «hopelandic».
Failure, el grup nord-americà de rock alternatiu espacial, admirat per A Perfect Circle i Tool.
Deftones, el grup nord-americà que va portar el metal alternatiu cap a un terreny atmosfèric i experimental.
Coheed and Cambria, el grup nord-americà que explica una única saga de ciència-ficció al llarg de tota la seva discografia.
Muse, el grup britànic que combina rock alternatiu, ambició progressiva i espectacle d’estadi.
Radiohead, el grup britànic que va portar l’experimentació i l’estructura progressiva al rock alternatiu de masses.
Polyphia, el grup instrumental de Dallas que ha portat el djent-pop a xifres de streaming massives.
Chon, el grup instrumental nord-americà que fusiona math rock i metal progressiu melòdic.
Voyager, el grup australià que barreja metal progressiu i sintetitzadors pop, representants d’Austràlia a Eurovisió el 2023.
Karnivool, el grup australià que fusiona metal progressiu i rock alternatiu.
Anathema, el grup de Liverpool que va evolucionar del doom metal cap a un rock progressiu atmosfèric.
The Mars Volta, el grup de Cedric Bixler-Zavala i Omar Rodríguez-López, sortit de la dissolució d’At the Drive-In.
The Pineapple Thief, el projecte de Bruce Soord, amb Gavin Harrison (Porcupine Tree) a la bateria des del 2016.
Tool, el grup més hermètic del metal progressiu: tretze anys entre discos, estructures inspirades en la successió de Fibonacci i una imatge pública que evita gairebé qualsevol exposició.
Porcupine Tree, el projecte fictici de Steven Wilson que es va acabar convertint en un grup de veritat: del rock psicodèlic casolà dels noranta al metal progressiu de «Fear of a Blank Planet».
La banda sonora de «Who’s Watching» surt el 30 d’octubre per 15 Passenger amb tretze temes: una cara de la banda fictícia de la pel·lícula i una altra d’incidental.
El festival celebra el novè capítol el 24 i el 25 de setembre del 2027 a La Carpa del Poble Espanyol. Per als australians és l’única cita festivalera de l’any a l’Estat.
Dotze cançons en quaranta minuts: el primer disc de material propi de Son Volt des d’«Electro Melodier» (2021) confia la varietat als arranjaments i no a les cançons.
Surt el 13 de novembre, amb el senzill de set polzades «Getting Older». Cap dels dos no s’havia tornat a premsar des del 1982.
A24 Music va publicar la banda sonora el 25 de setembre. És la tercera col·laboració de Broadrick amb Phoebe Bridgers en sis setmanes.
Quinze cançons produïdes per John Fields entre Nashville i Minneapolis. Alex Band hi arriba amb una formació nova: Daniel Damico i Dom Liberati.
És el primer concert de Pearl Jam des que Matt Cameron va marxar el juliol del 2025, i la banda encara no ha anunciat cap fitxatge.
Les cintes van estar guardades vint-i-cinc anys. Dana Colley hi ha afegit saxo nou a tres cançons i el disc surt el 4 de desembre per Partisan.
Setè disc dels de Detroit, amb Dave Fridmann a la producció i metalls per primera vegada. Joe Casey s’imagina els Estats Units com un hotel vell i cada cançó com una habitació.
El disc surt endarrerit per una hemorràgia cerebral i és el primer que produeix ell mateix. La gira, aturada sense data.
Zeitgeist, poltergeist i Anticrist en un sol títol: el vuitè disc dels germans Farthing deixa la novel·la i l’instrumental i torna a fer cançons, set i totes de mida semblant.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →