Metal

Les novetats, cròniques i concerts de metal que segueix Tótum Revolútum Press: del metal extrem als projectes que aposten per la producció més elaborada i ambiciosa, sense oblidar els clàssics que van fundar el gènere. Cobertura en català, amb crítica de discos i reportatge fotogràfic des de la primera fila.

Fotografia del concert de Ankor 08/03/2024

Ankor 08/03/2024

Ankor, banda espanyola de metal alternatiu liderada per Jessie Williams, presenta l’EP «Stereo» a la Razzmatazz 2 de Barcelona el 8 de març del 2024.

Fotografia del concert de Polaris 13/03/2024

Polaris 13/03/2024

Polaris, banda australiana de metalcore, presenta el disc «Fatalism» a la Razzmatazz 2 de Barcelona el 13 de març del 2024 amb Silent Planet i Thornhill.

Imatge de l'article: Temes TOP 10

Temes TOP 10

Volem compartir-vos, sense cap pretensió més enllà de compartir bona música, 10 temes que ens han agradat força el 2024. Tant de bo els gaudiu tant com nosaltres quan els vam descobrir i ens van meravellar. I si ja els coneixeu, sempre és bon moment per tornar-los a gaudir.
Agrair-vos a tots els que recolzeu aquest projecte i, especialment, als que poden participar més activament. Els millors desitjos per aquest 2025

Imatge de l'article: Devin Townsend “PowerNerd”

Devin Townsend “PowerNerd”

Cada nova entrega del prolífic canadenc és un enigma. En Devin Townsend ja ens té acostumats a fer canvis de projectes amb diferents orientacions, conceptes i tractaments musicals. Tant ens pot fer una entrega de demolidors temes com ens presenta una trastornada òpera space-rock.

Imatge de l'article: Haishen “Awaken the Endless Deep”

Haishen “Awaken the Endless Deep”

Els estadounidencs Haishen debuten amb un treball de llarga durada. No ens havien arribat ecos del seu primer extended play homònim, i publicat el 2020. Aquest cop sí que podem fer noticia d’una banda emergent que ens deixa bocabadats amb les seves composicions sublims.
“Awaken the Endless Deep” es centra en temàtiques de mitologia xinesa; no en va Haishen significa Déu del Mar. Fet que no es comú trobar en bandes de heavy prog o metal prog com aquesta. Xuhao s’encarrega de les guitarres i les veus, Justin Montione del baix i cors, i Randy Rowe Jr. de les bateries

Imatge de l'article: Wheel “Charismatic Leaders”

Wheel “Charismatic Leaders”

Finlàndia és cantera de nombrosos grups de Prog en els darrers anys. I bona mostra és el tercer treball discogràfic de Wheel, banda formada per: James Lascelles (veus i guitarra), Santeri Saksala (bateria) i Jussi Turunen (guitarra). El baix se l’han anat repartint entre Lascelles i Turunen.
Segurament, és el seu àlbum més dens i més dur dels elaborats fins ara; tot i que la banda sempre ha destacat per la seva força. Un magnífic treball del que donem quatre pinzellades.

Imatge de l'article: Novetats del mes de març (19)

Whom Gods Destroy, “Insanium”

Un té la sensació que aquesta banda ha estat feta a corre cuita per Derek Sherinian (Dream Theater, Planet X, Black Country Communion) i Ron ‘Bumblefoot’ Thal (Guns ‘n’ Roses, Bumblefoot), davant la espantada de Mike Portnoy al tornar als braços dels seus amics de Dream Theater i la de Billy Sheehan que es va donar pressa a preparar la gira de comiat de Mister Big, per la seva part. Gira que, per cert, aquests darrers dies de març passen per les nostres contrades.
Així que els van deixar penjats en el projecte Sons of Apollo, dels que tots quatre formaven part i possiblement per això han escollit aquest nom per la banda. Perquè són aquells destruïts pels “déus”, i són els que s’han hagut de buscar la vida.
Sigui com sigui, ambdós han escollit grans talents, com el de Dino Jelusick (guanyador d’Eurovisió Junior, Whitesnake) a les veus, Yas Nomura (The Resonance Project) al baix i Bruno Valverde (Angra) a la bateria.

Imatge de l'article: Ihsahn, “Ihsahn”

Ihsahn, “Ihsahn”

Quelcom diferent serà aquesta ressenya, ja que el compositor noruec Ihsahn ens ofereix un àlbum complert d’onze talls, complementat amb la seva corresponent versió orquestral. Bàsicament, aquí no trobem una reinterpretació dels temes, sinó més bé una col·lecció d’arranjaments meritoris. Especialment quan veiem que els signa Vegard Sverre Tveitan, que és el nom real del mateix Ihsahn, fent gala de la seva extensa i sòlida formació musical.
Val a dir que no està acreditada cap orquestra en l’elaboració de l’àlbum i, per tant, és deduïble que en realitat és una orquestra virtual; almenys fins on ha pogut investigar aquesta redacció, ja que no disposem de nota de premsa de l’autor tampoc.

Imatge de l'article: Saxon, “Hell, Fire and Damnation”

Saxon, “Hell, Fire and Damnation”

A vegades no cal presentar a una banda. Aquest és el cas de Saxon, una banda fonamental en el metal, malgrat que mai han estat en el top de les bandes més influents, però ningú pot negar que sí han estat uns referents, com mostra la seva entrada de la viquipèdia.
Biff Byford (veu), Nibbs Carter (baix), Nigel Glockler (bateria), Paul Quinn (guitarra) i Doug Scarratt (guitarra) demostren que la famosa frase sobre els vells rockers que va popularitzar Miguel Ríos, és totalment vàlida.

Imatge de l'article: Caligula’s Horse, “Charcoal Grace” (2024)

Caligula’s Horse, “Charcoal Grace” (2024)

El cavall es deia Incitatus. Per un cop que sé una pregunta de trivial me la deixareu dir. Oi?Sisè àlbum d’aquesta banda australiana que el seu corpus està composat per Jim Grey (veus), Josh Griffin (bateria), Dale Prinsse (baix i cors) i Sam Vallen (guitarres). La seva proposta per aquest 2024 segueix els camins del rock progressiu de l’estil de Haken, Leprous i similars; però els hi ha sortit poc variat en quant a composició. Anem a veure:

Imatge de l'article: Gardenhead, “Gardenhead” (2024)

Gardenhead, “Gardenhead” (2024)

Últimament els àlbums més interessants de prog s’han desplaçat cap a l’est, deixant terres sueques per establir-se a Finlàndia. Estem veient nous grups i artistes finesos que estan parint música molt i molt engrescadora. I aquí hi ha un nou exemple en el debut de Gardenhead.
Els seus components són: Antti Lammi (baix), Jonne Nyberg (veus i guitarres), Antti ”Andy” Silkelä (bateria) i Eero Silkelä (guitarres).

Imatge de l'article: Wake Arkane, “Awakenings”

Wake Arkane, “Awakenings”

Pels amants del metall fosc i amb guturalitat, però alhora amb una sensibilitat especial per les harmonies clàssiques, els italians Wake Arkane ens porten una de les últimes novetats del 2023. “Awakenings” és una mostra del que ells anomenen Death Metal with Pathos, que és una mena d’expressar les passions a través de la teatralitat intentant apartar el públic del seu Ethos o estat convencional. Es veu que van estudiar quelcom de teatre clàssic grec i ho volen aportar.
Vaja, que intenten ser una mica histriònics. Per tant, segurament deu ser més enriquidor veure els seus espectacles en directe. Posarem una espelma a Santa Cecília a veure si ens porta per les nostres terres a Chicco De Zanni (bateria), Andrea Grumelli (baix), Mike Lunacy (Veu) i Riccardo Rebughini (guitarres, cors i piano).

Imatge de l'article: TodoMal, “A Greater Good”

TodoMal, “A Greater Good”

Des de terres castellanes ens arriba el nou treball del duo TodoMal, que está molt bé. Javier Fernández (guitarres, baix, teclats i bateria) i Christopher B. Windman (veus, guitarres i teclats) van obtenir bones crítiques pel seu primer àlbum: “Ultracrepidarian” (2021). I, segurament aquest “A Greater Good“ també en recollirà.
Podríem definir-los com un projecte d’Epic Doom, però amb una línia més suau i sofisticada, i no tan metal. Així que els que xalàveu amb Candlemas o Solitude Aeternus gaudireu força. El problema el tindrem per fer la ressenya sense dir la paraula “èpica”.

Imatge de l'article: Odd Crew, “Dark Matters Part II”

Odd Crew, “Dark Matters Part II”

Des de Bulgària ens arriba el sisè treball de Odd Crew, que és la continuació de “Dark Matters” (2022). Tal com està el món musical és una sàvia decisió dividir el contingut que tingui una banda en el màxim d’entregues possibles. L’època dels vinils dobles i triples ja ha passat.
És destacable que des de la seva fundació al 1998 no hagi hagut cap canvi de membre a la banda. Així que caldrà felicitar pel seu vint-i-cinquè aniversari a Boyan «Bonzy» Georgiev a la bateria, Vasil Parvanovski a la guitarra i cors, Vasko Raykov a les veus i Martin Stoyanov al baix i cors.

Imatge de l'article: Mike Mangini, “Invisible Sings”

Mike Mangini, “Invisible Sings”

S’acabarien els adjectius per lloar a un dels millors bateries que ha donat el rock en tota la seva història. Mike Mangini (dempeus) publica el seu primer àlbum en solitari després de la seva sortida de Dream Theater al tornar el senyor Mike Portnoy (dempeus) a aquesta banda.

Imatge de l'article: Temic, “Terror Management Theory”

Temic, “Terror Management Theory”

Arriba l’esperat debut de Temic. Els components són el guitarrista Eric Gillette (Neal Morse Band, Mike Portnoy Shattered Fortress), el cantant Frerik Klemp (Maraton), el bateria Simen Sandnes (Arkentype) i el teclista Diego Tejeida (ex-Haken, Mike Portnoy Shattered Fortress). Com a currículum, déu n’hi do.

Imatge de l'article: Stoned Statues, “Guardian”

Stoned Statues, “Guardian”

L’any passat vaig trobar-me amb l’àlbum debut “Stoned Statues” (2022) d’aquesta banda finesa formada per Markus Hakala (Guitarra i Veus), Jenna Julie (Veus i baix), Allu Tanskanen (Bateria). Immediatament vaig quedar enamorat, així que no us espereu un exercici d’objectivitat. I menys encara quan aquesta quitxalla fa música de tremenda qualitat i estant intentant guanyar-se la vida i fer-se un nom. Gent com aquesta cal recolzar-la i donar-li altaveu.
Per mi encara és millor “Guardian” que el seu primer treball i és un grup que val molt la pena seguir-lo de ben a prop.

Imatge de l'article: Angelus Apatrida, “Aftermath”

Angelus Apatrida, “Aftermath”

Una de les millor bandes de Trash metal del planeta no està formada per Johanssen, Andersen, Thorgenssen o similars. Guillermo Izquierdo (veu i guitarra), José J. Izquierdo (baix), Davish G. Álvarez (guitarra) i Víctor Valera (bateria). D’Albacete que son i així es presenten als seus directes.

Desplaça cap amunt