Fake Names – Punk Ruins
Fake Names, amb membres de Bad Religion i Refused, publiquen «Punk Ruins» el 23 d’octubre per Epitaph: dotze peces gravades a Electrical Audio de Chicago en cinc dies.
Punk i hardcore, l’energia més directa i menys ornamentada dins l’espectre que cobreix Tótum Revolútum Press: novetats discogràfiques, concerts i entrevistes de bandes que aposten per la immediatesa per sobre de la complexitat.
Fake Names, amb membres de Bad Religion i Refused, publiquen «Punk Ruins» el 23 d’octubre per Epitaph: dotze peces gravades a Electrical Audio de Chicago en cinc dies.
El trio de Leeds publica el 12 de febrer el primer disc per Damage Limited Records, el seu propi segell. N’ha avançat «Great White Lies».
«Revenge Of Nervous Breakdown» surt el 20 de novembre amb «Depression», «Fix Me», «Revenge» i «Nervous Breakdown», i amb una portada nova de Raymond Pettibon.
Svart Records publica el disc nou dels pioners del hardcore finlandès, divuit talls. El guitarrista Ilari Kinnunen explica a Vampster que aquest cop hi van dedicar poc temps i que tot va encaixar sol.
«Joe Strummer 003: The 101’ers Years (1974-1976)» arriba per Dark Horse amb quinze maquetes inèdites, vint-i-un directes i un llibre de quaranta-vuit pàgines.
Va sortir de les llicències del documental «Wired for Chaos»: calia tornar a gravar les cançons. L’últim avanç és «It’s The Limit», amb Meg Mills de Turnstile a la guitarra.
Quinze minuts de curtmetratge, amb Justin Pearson de capellà i Lucien Greaves de la Mort, fan de tercer avanç del segon disc. Relapse el publica el 30 d’octubre.
El disc surt per 93rpm, el segell que han fundat ells, i porta Andrew Neufeld de Comeback Kid en un dels deu talls. És el segon amb Eli Santana a la veu.
El músic té un càncer de pàncrees. L’organització recull diners per al tractament i la botiga de Revelation Records ven una samarreta amb els beneficis destinats al fons.
Epitaph torna a premsar el segon disc del grup, el del 1983 amb teclats i sintetitzadors, i hi posa una carta signada per Brett Gurewitz i Greg Graffin. Es va exhaurir el mateix dia.
El senzill té Andreas Bjulver convidat i tanca un intercanvi: al setembre era Justine Jones qui cantava a «Hurt Me», de Cabal.
Nou talls amb Adrian Bushby de productor i George Perks a la masterització. La gira de presentació passa pel Regne Unit a l’abril i pel continent al maig, sense cap data a l’Estat.
És el 24 d’octubre a les tres de la tarda i cal inscriure-s’hi. Les donacions van a Human Concern International i es reparteixen a parts iguals entre els tres països.
Dotze talls en trenta-un minuts, el dotzè disc, i el primer en una dècada que no es produeixen ells mateixos: Lawrence Mackrory els ha afilat el crust sense endolcir-lo.
«Joe Strummer 003: The 101’ers Years (1974-1976)» són tres CD i 48 talls: estudi, cintes de soterrani i directes restaurats per Paul Hicks de les cintes originals. També hi ha doble LP.
Rou Reynolds diu que el va escriure durant les sessions del disc d’abril i que el va anar acabant entre la primavera i l’estiu. La gira europea d’arenes comença el 3 de novembre a Hamburg.
Un acetat de referència de dotze polzades amb la retransmissió de Russ Hodges. L’equip el rep setanta-cinc anys justos després de la jugada.
L’episodi del 3 d’octubre el presentava Dakota Johnson. Segons Consequence, cap grup de hardcore no hi havia tocat des de Fear el 1981.
«The World According to The Clash» surt el 13 de novembre amb onze talls remasteritzats. El promocional del 1982 no s’havia posat mai a la venda.
«Contra-ICE Vol. 1: ICE OUT» va sortir el 2 d’octubre. Els diners van a la xarxa de jornalers NDLON i a Unión del Barrio, i la portada és de Lalo Alcaraz.
El tall surt del disc que publiquen el 6 de novembre per SharpTone, amb el cantant d’Incendiary convidat i una portada que gira al voltant d’una estructura construïda a mà a Melbourne.
La caixa porta dos LP i quatre singles de set polzades, amb un directe de Nova York del 1995 inèdit. S’hi pot fer reserva i el segell la situa al gener, encara sense dia.
«The World According To The Clash» es va fabricar per als discjòqueis dels Estats Units abans de «Combat Rock» i no s’havia posat mai a la venda. Onze cançons.
El comunicat parla de latència i no de separació, però admet que no tenen agenda més enllà del 2027. Abans hi ha gira britànica al novembre i música nova.
El grup de St Albans deixarà de gravar i de tocar a partir del 31 de desembre del 2027. «Pot acabar amb una erupció o pot acabar amb l’extinció. No en tenim ni idea.»
Sis talls per Greyscale Records, de la banda canadenca que porta Stuart Ross, de Comeback Kid i Misery Signals, a una de les guitarres.
El cinquè disc del duo de Toronto surt el 29 de gener i ja se’n pot escoltar el tema títol. La gira nord-americana comença el febrer.
Dotze temes per Epitaph, gravats a l’Electrical Audio de Chicago amb Matthew Barnhart. La gira de deu dates comença el 26 de gener a Umeå i no passa per l’Estat.
Onze talls produïts per Chris «Zeuss» Harris, amb John Tardy d’Obituary cantant en un i «Poison Planet» de Corrosion Of Conformity al final. Sis anys després de «Weight Of The False Self».
Trapped Under Ice, el grup de Baltimore de hardcore amb influència metàl·lica dels 2000.
Terror, un dels grups de referència del hardcore youth crew dels 2000.
Code Orange, el grup de Pittsburgh que fusiona hardcore, metal industrial i noise.
Knocked Loose, el grup de Kentucky referència del metallic hardcore contemporani.
Turnstile, el grup de Baltimore que ha portat el hardcore a públics massius amb Glow On.
Bad Religion, un dels grups fundadors del punk melòdic de Califòrnia.
The Clash, «l’única banda que importa», pilar del punk polític britànic.
Sex Pistols, el grup londinenc detonant de l’explosió del punk britànic.
The Ramones, el grup novaiorquès fundador del punk rock modern.
Dead Kennedys, el grup de San Francisco pioner del hardcore punk polític.
Vuit talls per Relapse, escrits al llarg de catorze anys i gravats en tres. És el primer disc des de «Live the Storm», del 2008, i l’últim amb la veu de Tomas Lindberg i la bateria de Marcus Andersson.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →