Redactor :
David Sàez
Volem compartir-vos, sense cap pretensió més enllà de compartir bona música, 10 temes que ens han agradat força el 2024. Tant de bo els gaudiu tant com nosaltres quan els vam descobrir i ens van meravellar. I si ja els coneixeu, sempre és bon moment per tornar-los a gaudir.
Agrair-vos a tots els que recolzeu aquest projecte i, especialment, als que poden participar més activament. Els millors desitjos per aquest 2025
L’equilibri entre unes guitarres poderoses i uns passatges vocals delicats són els trets característics d’aquesta cançó. Sota una falsa aparença de senzillesa, s’amaga una interpretació precisa i pulcra que farà les delícies del amants de la sofisticació i també dels de la música poderosa.
Gran dinamisme trobem en aquest tema amb diferents canvis de tempo i intencionalitats. Unit al gran dinamisme de la peça i a la curiosa barreja d’influències del metall progressiu nord-americà, de prog britànic i rock germànic, trobem que aquests hongaresos l’han clavada.
Cançó preciosa i tremendament melodiosa, composada amb gran gust i delicadesa, plena de subtileses i un clar exemple, de manual, de com fer Crossover Prog. És l’obertura d’un dels millors treballs del 2024 i que fa justícia a una banda que porta emocionant-nos des de fa una dècada.
Ben potent i rockera, amb predominant riffs densos, però amb molt dinamisme i diferents atmosferes; demostrant així que es pot tenir un debut consistent en el món del prog. És una breu pinzellada d’una banda que presenta un futur més que prometedor.
“Goddes in the Machine” Haishen
Com de bell antuvi, tenim una composició ben extensa seguint els preceptes del que esperaríem del heavy rock progressiu amb sonoritats que evoquen a Rush passat per sedaços més agressius del sludge rock, sense perdre boniques melodies i cors harmoniosos barrejats amb intel·ligència amb veus rogalloses. Afegim un interludi instrumental ambiental que desemboca a ambients acústics per donar pas a un gran final electritzant.
“Homo Ludens” Tatu & Tutkimusmatkailijat
Un tema instrumental molt net, a l’estil d’Alan Parsons Project, o potser a una mena de Pink Floyd accelerat, rítmic i melodiós. En tot cas és el tall més destacable, amb diferència, del seu àlbum d’enguany.
“Life in the Wires, Pt 1” Frost*
Possiblement de la millor producció d’enguany, s’extreu aquest single que evoca a èpoques pretèrites però amb un so terriblement actual. Vibrant i enèrgic, amb un ritme trepidant però alhora amb capacitat d’oferir passatges reposats, que creen un contrast fenomenal i que és la seva gran virtut.
“Shine One” Jon Anderson & The Band Geeks
Val, potser aquí ens pot la subjectivitat, o que a l’escoltar la veu de Jon Anderson en una composició tant yesera dels anys noranta se’ns cau la baba recordant als que vam estar en aquella època. I si no vau estar-hi haureu de reconèixer a l’escoltar-la que és màgica igualment. La veritat, és que aquest home amb vuitanta anys encara soni fresc i estigui revitalitzat pels seus nous companys de viatge, és digne d’una ovació ben emotiva.
“The Hanged Man” Circe Link & Christian Nesmith
Què hagués passat si al 1975 haguessin decidit a Genesis que per substituir a Peter Gabriel calia una veu femenina? Doncs que hagués hagut aquest resultat, ni més ni menys. La veritat, és que creiem que és suficient elogi i motiu per escoltar-la.
I amb el millor de les influències més importants del gènere, tenim aquesta meravella a mig camí de Yes, Genesis i Renaissance. Vaja, millors referències no són possibles per presentar aquest tema complex, elaborat amb elegància i gran gust. I que gaudireu de manera intensa.