Aquest és un projecte de músics noruecs de les bandes Wobbler, Tusmørke, Jordsjø i The Samuel Jackson Five. Uns amics que al 1993 van començar a composar i a donar forma a aquesta trilogia de Airoea. Trenta anys després vam presentar les dues primeres parts, i enguany finalitzen aquesta bonica història.
És extremadament interessant que passeu per la seva web, ja que trobareu extensa informació del projecte per veure tot el seu creixement.
Un inici amb aires molt folk i amb molt de classicisme, se’ns presenta “Magical Chronicle”, que destaca per les seves veus suaus i les subtils guitarra i flauta. Abruptament, s’interromp el tema principal, amb un estil a mig camí de Gentle Giant i dels primigenis Yes. És com realitzar un viatge en el temps als moments hippies del rock progressiu. Un bonic cànon de veus acompanyats per una bonica flauta i una banda que es manté discreta, són el preludi de un part que recuperarà, a posteriori, la tornada que està realitzada amb dos conceptes rítmics diferenciats. Per finalitzar aquesta peça complexa, uns passatges vocals sostinguts per un orgue permetran la cloenda del tema, mentre ens posem unes flors al cap i abracem als nostres germans i germanes que passen pel carrer: Pau i amor.
Una atmosfera reposada serveix com introducció de “Skylumber”. La producció és molt senzilla però realitzada amb bon gust i explotant al màxim els recursos dels que deu disposar la banda. A més, s’ha buscat una sonoritat molt retro que li escau magníficament; com queda demostrat a la primera estrofa i a les línies melòdiques de guitarra. Quasi que tancant els ulls, podríem pensar que és un àlbum perdut dels ja anomenat Yes. La introducció de veus femenines i el joc entre les veus i els interludis marcats per les guitarres, ofereixen un excel·lent dinamisme que, mica en mica, ens portaran novament als ambients relaxats de la introducció, en forma de conclusió en aquest cas.
La decisió de prescindir de qualsevol instrument de percussió acostuma a comportar un cert risc de que pugui resultar un pèl buit un tema. Però, a “Cloudship”, el fet de que en els seus primers 5 minuts no aparegui cap tipus de percussió està excel·lentment compensat per la precisió i preciosisme de les guitarres i per un espectacular treball grupal de veus. És una d’aquestes composicions que posen la pell de gallina. Fins i tot la brevíssima entrada d’uns bongos i una pandereta quasi que ni era necessària de tant ben posat que està tot.
Així que per compensar, l’entrada potent de la bateria i els posteriors riffs a “Empress of the Sun” ens treuen una mica d’aquest ambient. La llàstima és que a l’arribada de la tornada queda una mica massa comprimit i dens tota la instrumentació, el que fa una mica dificultós escoltar amb precisió tota ella. Però l’amalgama graciós de les estrofes i les modulacions tonals prèvies a la part més instrumental, compensen aquest fet. Precisament el moment més vintage del tall és aquesta mena de interludi que finalitzarà precipitadament després d’una extravagància vocal.
Recuperant sensacions més acústiques, tenim “Lost in the Palace Gardens”. Una composició que farà les delícies de tot el personal amant de l’indie folk, que és folk fet per gent massa modenna per dir que fan folk a seques. Tot i amb això gaudiran també de valent amb el desenvolupament més grupal del tema, que transcorre dintre de l’amabilitat que ofereix la banda i de forma bastant extensa i homogènia.
I com a cloenda de l’àlbum, i de la trilogia de Airoea, tenim “Epilogue”. Un tall d’àudio amb sons de brisa marina, tancant elegantment la història que va iniciar-se amb un tall similar que van anomenar “Prologue” a la primera entrega: “The Songs and Tales of Airoea – Book III” (2023). Sàvia decisió el repartir en tres àlbums totes les seves composicions, ja que així resulta una escolta molt més amena i amb entregues més esperades.
Certament, no estem davant una proposta moderna, ni cal. És un magnífic àlbum retro i vintage, composat i gravat amb molta sensibilitat, estil i classe. Lluny d’estridències i pensat per una escolta tranquil·la i positiva. Val la pena que passeu per les seves xarxes i els doneu el vostre suport moral i econòmic.
Redactor : David Sàez