Alternatiu
Popclaw / Rise Above Records · 2 d’octubre del 2026
El disc s’obre amb el tall que li dona títol, tres trenta-tres, i s’acaba esvaint damunt d’un sitar que queda sol: un quintet toca a la vegada, algú baixa el volum i allò s’acaba. Es va gravar així, en directe a l’estudi i amb el mínim de sobregravacions, i se sent de seguida —les guitarres entren lleugerament brutes i ningú no les ha netejat després. «Love You More» va sortir el 2 d’octubre per Popclaw, la subdivisió de Rise Above Records, un any i cinc mesos després del debut «…Is Forming».
Hi ha cinc persones i més instruments que mans: Alexandra Rose canta i toca guitarra i mandola, Leon Jones porta la guitarra solista i el sitar elèctric, Stuart Gray l’orgue, Ed Quigley el baix i Huw Woodward la bateria. Les dues millors idees del disc surten d’aquest excedent. «Circumstances» (quatre trenta-quatre) construeix el seu bordó amb swarmandal i tanpura i es queda allà quiet durant tota la cançó, sense resoldre res. I «Room Without a View» (tres vint-i-sis) comença al territori de «Revolver» i acaba en un xuf-xuf de dotze compassos manat per l’orgue, que és l’únic moment del disc en què la banda sona com si no hagués previst el que anava a passar.
«It’s Too Late» dura dos catorze i va sortir com a senzill l’abril passat. És surf tocat de pressa i és la peça més curta de les dotze.
Deu dels dotze talls baixen dels tres minuts i quaranta segons i l’únic que s’estira de debò és el que tanca, «Touch the Sun», set zero dos, una espiral de raga que Alexandra Rose descriu com una peça que «qüestiona el significat de l’existència humana». Tota l’ambició exploradora del grup està aparcada al final, i els quaranta minuts anteriors van per un format de cançó pop de dos minuts i mig que no els deixa fer gaire res més que insinuar-ho. Les harmonies de veu masculina i femenina de «If I’m Right» (dos quaranta-sis) surten a un sol tall dels dotze.
Valoració: 7.5/10
Text de Marçal Bonastre