Tigran Hamasyan
Organitza : Woll-Damm Festival de Jazz de Barcelona
Sala : Paral·lel 62
Fotografía : Jordi Amela (@amela_photo_concert)
Redactor : Carles Pinós
Crònica en col·laboració amb Genesimphonic (Ràdio Gelida)
El passat dia 3 de novembre, a la sala Paral·lel 62 dins del marc del 55 Voll-Damm Jazz Festival Barcelona, vam tenir ocasió d’assistir a un esdeveniment únic, el trio de Tigran Hamasyan (1987). El músic nascut a Gyumri (Armènia) va venir acompanyat de Marc Karapetian (sota elèctric) i Arthur Hnatek (bateria). El concert va començar amb Tigran a piano sol, un inici assossegat, íntim i reposat a la que els frasejos del piano venien acompanyats de la seva veu. Sense solució de continuïtat, el concert va continuar amb el tema ‘Levitation 21’ del seu disc ‘The Call Within” (2020), tema amb un desenvolupament complex i amb ritme intricat marca de la casa amb què van deixar el públic atònit davant del que estava veient. A continuació, el trio va continuar amb el tema ‘New Maps’, també extret del disc ‘The Call Within”, en què, de nou, el trio es va mostrar perfectament compenetrat per executar amb una precisió de rellotge suís les complexitats harmòniques i rítmiques plantejades al tema, jugant constantment amb els contrastos de volum. Abans d’emprendre la següent peça, Arthur Hnatek es va encarregar de dirigir-se al públic i de presentar el trio i la seva música.
Després d’una bella obertura a piano només va sonar ‘Entertain Me’ el qual va fer embogir els presents davant la destresa i precisió de els músics, un tema amb un ritme obstinat a la bateria dins d’un discurs de fusió de jazz i música ètnica amb elements progressius. L’inici del següent tema ens va sorprendre amb un so de baix electrònic utilitzat de nota pedal perquè Tigran Hamasyan faci les seves joguines sonores amb el piano a el que es combina perfectament tradició i modernitat, el tema era ‘The Dream Voyager’. El concert va seguir amb aquest so aclaparador i intricat en temes com ‘The Space of Your Existence’ entre altres, i va desembocar l’actuació en un precís i imaginatiu només de bateria, amb intervenció de piano fent subtils acords percutits. Finalment, el tema ens va oferir una sèrie de fallides ritímiques que desemboquen a la conclusió del concert. El bis, un tema ben desenvolupat, en clara clau ‘Nu-Jazz’, va servir per mostrar la faceta més compromesa amb aquesta música.
El concert va acabar i el públic es va posar dret sol·licitant-ne un altre i, després d’una llarga i intensa espera, amb la sala Paral·lel 62 gairebé al complet, el trio va tornar a aparèixer per interpretar el ja conegut ‘Vardavar’ per delit dels presents. En definitiva, vam tenir davant nostre un dels grans pianistes actuals de la escena jazzística que ens va oferir amb el seu trio un còctel explosiu harmònic assaonat amb patrons rítmics impossibles interpretat amb una precisió mil·limètrica i una compenetració poc vista entre els músics. Ara l’únic que podem fer és comptar els dies fins que aquest increïble trio torni a actuar a Barcelona i ens regali un altre concert intens, aclaparador i abrasiu.
