Alternatiu
Egghunt Records · 9 d’octubre del 2026
Trenta-sis minuts i dotze segons per a deu cançons. És el tercer llarga durada de V.V. Lightbody i el primer que produeix ella, i la xifra el descriu bé: vuit de les deu peces no arriben als quatre minuts i sis es queden per sota de tres i mig. L’única que es pren temps és «Patience Like a Pilot», cinc quaranta-set, la penúltima.
Lightbody és de Chicago, canta i toca la flauta i la guitarra, i fa més d’una dècada que és una col·laboradora buscada en aquella escena. Egghunt Records presenta el disc com un recorregut que va de la samba brasilera dels setanta al pop electrònic d’ara, amb veus de suport encaixades per capes, guitarres harmonitzades i flauta. Dave Vettraino hi firma la producció addicional i la mescla amb ella, es va gravar en sis estudis diferents (Jamdek, International Anthem, Foxhall, Exit Slip, Crofton Circle i Moonbody) i el va masteritzar Greg Obis al Chicago Mastering Service.
Les lletres i la música són totes seves. La llista de convidats va de Macie Stewart i Sam Cantor a Emma Hospelhorn, Jack Henry Lickerman i Cassandra Jenkins. Ljubinko Zivkovic, que n’escriu a Echoes And Dust, assenyala «Two Swans» i «Patience Like a Pilot» com els dos moments on el creuament entre el pop i el jazz es resol millor, i totes dues són de les quatre peces més llargues del disc.
Un disc que es declara a cavall de la samba, el pop electrònic i el jazz dona a la majoria d’aquestes idees menys de tres minuts i mig, i «There Will Be Blood» (dos trenta-tres) i «Precious Moments» (dos quaranta-u) s’acaben abans que s’hi pugui entrar del tot. I en un disc que es presenta amb flauta, la flauta és sobretot d’una altra: Emma Hospelhorn la toca a «Practice Smiling», «Satisfied» i «Robocaller», i Lightbody només se la posa als llavis a «Blue Within Blue», l’última.
El vinil transparent és una edició de set-centes còpies i el CD, de cinc-centes.
Valoració: 7.5/10
Text de Marçal Bonastre