Els californians han publicat «Be As Kings, Be As Gods», la primera cançó nova que editen d’ençà del 2011. La produeix Zack Ohren, un nom conegut de l’escena de la badia de San Francisco per la seva feina amb Machine Head i Fallujah, i surt a través d’Arson Theory, la companyia que ha cofundat el mateix cantant, Hernan «Eddie» Hermida. Al costat de la cançó hi ha una campanya de micromecenatge per finançar el disc sencer.
L’objectiu és de 75.000 dòlars i el grup n’ha detallat el destí sense estalviar xifres: 30.000 per acabar la gravació, 18.000 per als vídeos, 8.250 per a promoció, 5.000 per a la masterització i la resta entre comissions de la plataforma i imprevistos. Prometen una segona cançó nova si s’hi arriba. El plantejament és independent per necessitat: avui no tenen ni segell ni mànager, i al text de la campanya parlen sense embuts de quinze anys de plets, baralles i entrebancs que expliquen per què van desaparèixer. L’anunci coincideix amb l’inici de la gira del vintè aniversari de «The Price of Existence», que va arrencar el 4 de setembre a Fresno i s’acaba el 3 d’octubre a San José.
Aquell disc del 2006, editat per Nuclear Blast, és exactament el punt on val la pena aturar-se. Va ser el primer amb Hermida i amb el guitarrista Chris Storey, i va arribar just quan el terme deathcore començava a fixar-se com a etiqueta: la fusió del death metal tècnic amb l’estructura i el pes del hardcore que després servirien de model a mitja escena nord-americana. «Awaken the Dreamers» (2008) i «This Is Where It Ends» (2011) van completar la trilogia, i llavors tot es va desfer: Hermida va marxar a Suicide Silence el 2013 per substituir-hi Mitch Lucker, mort en accident, i la banda va quedar aturada fins que el 2015 se’n va anunciar el retorn. Que un grup que va vendre amb una discogràfica gran hagi de passar avui per una campanya de micromecenatge per poder acabar un disc és, més enllà del cas concret, una radiografia bastant precisa de com ha canviat el negoci del metal extrem en quinze anys.