System Of A Down han posat «Johnny» als serveis de reproducció en línia per primera vegada. La cançó existia des de feia un quart de segle, però mai no havia tingut edició digital pròpia: només apareixia a les versions internacionals de «Toxicity» i en un senzill de set polzades publicat al Regne Unit al costat de «Chop Suey!». Arriba ara com a part de la reedició pel vint-i-cinquè aniversari del disc, que surt en vinil de color vermell fumat acompanyat d’un set polzades d’una sola cara —«Johnny» a la cara A i un gravat commemoratiu a la B— i un pòster.
La reedició esmena, de passada, un error que el disc arrossegava des del 2001: el tema ocult que el tancava, catalogat durant vint-i-cinc anys com a «Arto», hi consta finalment amb el seu nom real, «Der Voghormia». La confusió venia del músic que hi participava, l’armeni Arto Tunçboyacıyan, i el títol correcte és una fórmula litúrgica de l’església armènia que es pot traduir com a «Senyor, tingues pietat». Pel que fa a les xifres, «Toxicity» va sortir el 4 de setembre del 2001 amb producció de Rick Rubin, va entrar directament al número u de la llista nord-americana i acumula set discos de platí als Estats Units i uns quinze milions d’unitats venudes arreu del món; «Chop Suey!» va superar els dos mil milions de reproduccions a Spotify el maig passat. El grup ho acompanya amb dates d’estadi, algunes compartides amb Faith No More.
Convé recordar què era «Toxicity» quan va aparèixer. Va sortir exactament una setmana abans de l’onze de setembre del 2001, i aquella coincidència va acabar formant part de la seva història: «Chop Suey!» va entrar a la llista de cançons que les grans cadenes de ràdio nord-americanes van considerar inadequades després dels atemptats, i el disc va créixer igualment fins a convertir-se en un dels pocs títols del metal d’aquell canvi de segle que encara es discuteixen avui. System Of A Down eren quatre fills de la diàspora armènia a Los Angeles i tocaven com si ningú no els hagués explicat què no es podia fer: escales de música tradicional armènia dins d’un riff de thrash, canvis de tempo cada quaranta segons, la veu de Serj Tankian passant del crit al cant de mercat en la mateixa frase i lletres sobre la persecució del consum de drogues, el desert de Califòrnia o la política exterior del seu país. Des de «Hypnotize» (2005) no han publicat cap disc nou —només dos senzills el 2020—, i això explica per què, avui, una reedició d’aniversari és una notícia de System Of A Down.