Alternatiu
Capitol Records · 18 de setembre del 2026
«Ride Lonesome» obre el disc amb quatre minuts i mig de guitarra acústica i poca cosa més, i deixa marcat el to dels dotze talls que venen després: quaranta-set minuts gravats a la sala B dels United Studios de Hollywood, produïts pel mateix Beck i mesclats per Nigel Godrich, amb els arranjaments de corda signats per David Campbell, que és el seu pare i que ja havia fet els de «Sea Change» i els de «Morning Phase».
El disc funciona millor com més es despulla. «In the Night» dura dos minuts i cinquanta-vuit segons i els aguanta amb una guitarra que serpenteja sota unes cordes greus, en el territori que va obrir el «River Man» de Nick Drake. A «Bleed» les cordes sospiren darrere d’una acústica rasgada mentre ell canta que no sap com sentir-s’hi, i a «Disappearing Act» s’apila les veus fins a fer-se sol una harmonia de dos. La bateria de Joey Waronker sona seca, sense el bany de reverberació que cobreix gairebé tota la resta.
I aquesta reverberació acaba sent el límit del conjunt. Els talls comparteixen tempo, textura i profunditat de camp, i cap a la meitat el que al principi hipnotitza ja adorm: la cohesió es paga amb mitja hora llarga que avança sempre al mateix pas. «It Ends Right Here» i «Falling Through My Hands» són les dues que se’n desmarquen, i també les dues que queden a la memòria quan el disc s’acaba.
Tanca «Beyond the Light», cinc minuts i trenta-tres segons que es van fent a poc a poc i que ressegueixen expressament el final de «Morning Phase». És el quinzè disc d’estudi de Beck i el primer des d’«Hyperspace», del novembre del 2019: sis anys i deu mesos, el període més llarg que ha deixat passar entre dos discos.
Valoració: 8/10
Text de Marçal Bonastre