Chelsea Wolfe – The Dark
Deu cançons que caben totes entre 3:17 i 4:31, amb Robin Finck i Matt Chamberlain a la banda. El novè disc de Chelsea Wolfe té les peces al lloc i la mescla en contra.
Novetats: Setembre 2026
Les ressenyes de discos noves que Tótum Revolútum Press ha publicat durant el setembre del 2026, dins del Radar de Novetats: rock progressiu, metal, jazz, post-rock i tota la música oberta i de qualitat que ens interessa.
Weave4 – La Gomma Di Dante
Quinze peces en quaranta-nou minuts: el quartet francoitalià de Benoît Delbecq torna amb un disc que sona a banda sonora d’una pel·lícula que no existeix.
Daniel Carter / Sabir Mateen / William Parker / Lou Grassi – Keeping It In Context
Una sessió del 20 de maig del 1996 que el bateria Lou Grassi va oblidar i que va reaparèixer el 2023. Seixanta-set minuts amb un William Parker en estat de gràcia.
Kongh – Dissolved in Time
Tres talls i trenta-nou minuts, tretze anys després de «Sole Creation». El suec David Johansson hi toca gairebé tot i firma el disc més llarg i més lent de Kongh.
Slug Comparison – Cold In Cold Out
Doug Harrison, de Fen, obre l’EP amb un homenatge declarat a «Something in the Way» gravat amb una guitarra de vint lliures. Els cinc talls que venen després no hi arriben.
Chad Fowler / Eri Yamamoto – Polkadots & Moonbeams
Una elegia pel pare de Fowler, la cançó del seu casament i sis improvisacions gravades en una tarda a Brooklyn sense dir-se res abans. Un duo que escolta molt.
Uncle Acid and the Deadbeats – Shapes of Midnight
Gravat a Abbey Road en tres dies i publicat pel seu propi segell: el setè disc d’Uncle Acid torna al terreny conegut, amb el saxo de Rachel Burnett com a millor novetat.
Various Artists – We Are The Beautiful: Two Decades Of Shoegaze 1991-2011
Quatre discos i seixanta-set talls de Cherry Red per resseguir el shoegaze del 1991 al 2011. La tria dels noms petits és excel·lent; el forat del començament, no tant.
Trevor Watts / Barry Guy / Ramón López – The First Touch
Watts i Guy toquen junts des del 1966 i es retroben a Lublin amb Ramón López. Setanta-sis minuts de directe, mesclats a Barcelona, amb una segona meitat desigual.
Ayumi Tanaka, Thomas Morgan, Thomas Strønen – Windflower
Vuit dels nou talls són improvisats a la sessió i el disc no puja mai de volum. Tanaka, Morgan i Strønen debuten com a trio a ECM amb una disciplina que té el seu preu.
Dead Sea Apes – Psychic Tension
El trio de Manchester torna a l’estudi tres anys després de Rewilding amb cinc talls que munten una base immòbil i hi deixen la guitarra a sobre. Funciona, fins que es repeteix.
Jazz Out of Norway – 12th Set 2026
La dotzena entrega del recull amb què Noruega exporta el seu jazz: trenta-sis talls, tres hores i un llibret de setanta-nou pàgines. Un mapa excel·lent amb un problema de format.
Markus Reuter & Stefano Castagna – Sky On The Ground
Vint-i-set anys d’improvisacions d’arxiu de Markus Reuter, reescrites a Brescia per Stefano Castagna, i les primeres veus de tots dos passades per vocoder: onze talls de realisme màgic sonor.
Also Eden – Holy Books & Credit Cards 1: Promises
Tretze anys després de «Redacted», Also Eden tornen amb quatre talls i dos són la mateixa cançó: «Scented Candle Corridors» justifica l’espera, però l’acústica de «Promises» hi ocupa massa lloc.
Son Volt – Sound Signal Serenades
Dotze cançons en quaranta minuts: el primer disc de material propi de Son Volt des d’«Electro Melodier» (2021) confia la varietat als arranjaments i no a les cançons.
Ekep Nkwelle – Caged Bird
El primer disc de la cantant de Washington Ekep Nkwelle obre amb un himne de gòspel i es construeix sobre repertori d’altri, d’Abbey Lincoln a Pharoah Sanders, amb dos pianistes diferents.
Altarage – Cogwheel
Setanta-quatre minuts i set talls: el setè disc dels bascos Altarage és el més llarg de la seva carrera i el primer que fa servir el drone com a material de construcció i no com a efecte.
Downes Braide Association – Trauma
El sisè disc de Downes Braide Association arriba tres anys després de «Celestial Songs», amb Marc Almond a «Juliet» i la flauta de David Longdon gravada el 2018: deu talls i una sola peça llarga.
James Gordon Williams – Falling to Rise Again
El pianista i teòric James Gordon Williams torna vint-i-dos anys després del seu primer disc, amb Terri Lyne Carrington coproduint i a la bateria: vuit peces gravades en dos dies del gener del 2024.
Europe – Come This Madness
El dotzè disc d’Europe arriba nou anys després de «Walk the Earth», amb Tom Dalgety produint i Mike Fraser a la mescla: onze talls, quaranta-un minuts i cap que passi dels cinc.
Sarah D’Angelo – You Are There
Veu i piano i vuit cançons d’altri, de Stevie Wonder a Monk: el duo de Sarah D’Angelo i Rick Roe firma trenta-sis minuts d’una sola temperatura, i el títol convida una comparació incòmoda.
The Solomon Gundy Band – Hancestry
El debut del trompetista Sean Corby ajunta jazz de la diàspora, sound system i improvisació en nou talls, amb Courtney Pine i Julie Dexter convidats i Ashley Slater a la mescla.
Martín Iaies – People, Places
El guitarrista argentí instal·lat a Graz escriu vuit peces per a gran conjunt i convida Klaus Gesing a tres. Challenge Records publica un disc de molt color harmònic i temperatura constant.
Hilary Geddes – Redleaf
El segon disc de la guitarrista australiana arriba cinc anys després de Parkside, amb el mateix quartet: vuit peces i quaranta-sis minuts on la frase deixa lloc sovint a l’atmosfera.
Espen Eriksen Trio – Almost There
El trio noruec torna a gravar sol per primera vegada des del 2020, sense el saxo d’Andy Sheppard: vuit cançons, trenta-cinc minuts i cap tall que passi dels 5:03.
Compassionizer – The Faithful of the Land
El cinquè disc del projecte d’Ivan Rozmainsky arriba amb una novetat grossa: una veu principal, la de l’eslovena Sabina Vostner, en un avant-prog de cambra que fins ara vivia de la instrumentació.
Tom Rice – Laws & Triangles
Quatre talls i vint-i-tres minuts de metal progressiu instrumental escrits des de la bateria. Primer EP en solitari del bateria de Konom, que va cobrir Dave Lombardo a Empire State Bastard.
Frédéric L’Epée – Contre Courant
Quinze peces per a guitarra elèctrica sola, sense bateria ni veu, que L’Epée presenta com un acte terapèutic. Cuneiform publica el recital que continua «12 pieces for solo electric guitar», del 2023.
Trion – Terra Tiempo
El trio neerlandès que porta el Mellotron al nom torna tretze anys després de Funfair Fantasy: dotze talls, seixanta minuts i només dues cançons amb veu, cantades pel bateria.
Kevin Sun – Kevin Sun, I
Vuit talls de quartet amb un «Countdown» de Coltrane desmuntat per post-producció i versions de Sakamoto i d’una banda sonora de Dark Souls. El saxofonista publica dos volums el mateix dia.
Alberto N. A. Turra – The TAAN Trio walks the Major Arcana walk
Vint-i-dues peces per als vint-i-dos arcans majors del tarot, en el seu ordre: el guitarrista milanès publica a Ropeadope SUR una hora i mitja de música per a trio i corda.
Mr.Bison – The Garden of Forgotten Dreams
Vuit talls de heavy psych i prog de la Toscana, mesclats a Berlín per Richard Behrens: un disc conceptual sobre el jardí com a refugi que arriba al seu punt més ample al tercer tall.
Kai Hansen – Born With a Hammer
El segon disc d’estudi en solitari de Kai Hansen deu anys després del primer, amb músics de Carcass i Heaven Shall Burn i una peça central de vuit minuts.
Danielle Nicole – Fireflies
Quart disc de la baixista i cantant de Kansas City, amb Luther Dickinson de convidat i una producció de Tony Braunagel que suggereix més que no subratlla.
Jason Kruk – Beyond the Veil
Dotze talls amb Wayne Krantz, Adam Rogers i Michael League repartits un per tema: el segon disc del bateria Jason Kruk en disset anys, amb forma de suite i vint-i-tres minuts de massa.
Ulysses Owens Jr. and Generation Y – Kind of Grunge
Dotze cançons del grunge de Seattle arranjades per a sextet de hard bop, amb un final que no és grunge: la tonada de Lead Belly que Nirvana va fer famosa a l’Unplugged.
Sheila Chandra – Echo
Setze preses de directe i de sessió, totes d’una sola tirada, que Chandra presenta com el seu últim disc quinze anys després de perdre la veu.
God Mother – Köttvärld
Vint-i-cinc minuts i dotze talls: els suecs tornen al grindcore dels seus primers discos i hi barregen mathcore, sludge i un saxòfon al final.
Amalie Dahl’s Dafnie – Live at Kafé Hærverk
Quaranta-dos minuts en quatre talls, gravats en un club d’Oslo: el grup de la saxofonista Amalie Dahl amb la pianista sueca Lisa Ullén de convidada.
Matt Wilson’s Good Trouble – Love Is The Whole Thing, We Are Only Pieces
El sextet del bateria Matt Wilson torna dos anys després amb deu talls que barregen Andrew Hill, Tom Petty i Bacharach, i un cor de familiars cantant el títol.