Metal
RidingEasy Records · 25 de setembre del 2026
«Ruin» dura 6:56 i és on KOVA es descorda. Deathchant hi treuen distorsió en comptes d’afegir-ne, el groove guanya empenta, Thomas J. Lemieux crida com un predicador que ha perdut el cap i la guitarra s’enfila fins a un solo llarg; llavors el tempo cau i el tall s’acaba en un passatge somiós de guitarres que t’embolcallen. És el sisè de nou i el primer moment en què el disc deixa de resistir-se: KOVA porta el nom d’un amic mort, en Davey Kova, i fins aquí no ho havia admès.
El primer tram va per un altre camí. «Enemy» (3:50) entra amb frases de guitarra bessones que deuen molt a Thin Lizzy per sobre d’una tempesta de riffs, i quan el solo crema i el grup afluixa el tempo el tall se’n surt de gust. «Funeral Pyre» (3:47) és el més esquerp dels quatre primers, amb Lemieux bramant a un pam de la cara i un altre solo per tancar; al final hi queden unes veus fantasmals que anuncien per on anirà la segona meitat.
És el quart disc del grup de Los Angeles, després de Deathchant (2019), Waste (2021) i Thrones (2023). Lemieux hi toca guitarra, teclats i baix a més de cantar, i l’ha produït ell mateix abans d’enviar-lo a Zach Weeks perquè el mesclés a God City, l’estudi de Kurt Ballou. L’acompanyen Doug Stuckey a la guitarra i les veus, Quinn-George Camacho al baix i Nick McDonnell a la bateria.
Els tres últims talls van enganxats i són la millor part del disc. «KOVA/CRAWL» (5:05) comença com una balada acústica amb aire de country rock i s’aixeca de cop; «Forgiveness» (4:27) posa Lemieux cantant amb tanta tendresa com li permet aquella veu, puntuant cada vers amb un «Goddamn!»; i «Requiem» tanca en 1:45 amb veus corals i un brunzit sostingut.
És una decisió de mescla, i es veu des del segon tall: a «Red Sun» (3:36) el rasclet de Lemieux queda enfonsat tan avall que no se li entén la lletra, i en un disc que és explícitament sobre una pèrdua, no saber què diu el cantant costa car. I la forma no ajuda: els quatre primers talls no arriben als quatre minuts i fan pràcticament el mateix, de manera que els divuit minuts finals han de carregar amb tot el pes emocional de l’àlbum.
Nou talls, trenta-set minuts, RidingEasy Records, 25 de setembre.
Valoració: 7.9/10
Text de Roger Estivill