Jazz
The Bad Plus toquen per última vegada aquest desembre, amb una residència de diverses nits al Dakota de Minneapolis. Reid Anderson i Dave King van anunciar la dissolució al gener i des de llavors han anat fent el comiat sobre la marxa: el 20 de setembre, al LowDown de Tulsa, va començar el tram final.
King explica d’on va sortir la conversa: «I came to Reid after a particularly grueling tour last summer. Touring is getting more expensive. The promoters are changing. There’s a change in jazz now, too.» I hi posa una imatge: «Like Sisyphus, we’re pushing the rock up the hill and it’s not getting any easier to get out there and get people to the shows.» Al darrere hi ha vint-i-sis anys, divuit discos i tres formacions diferents.
El grup es va formar l’any 2000 amb King a la bateria, Anderson al contrabaix i Ethan Iverson al piano, i es va fer conèixer barrejant composicions pròpies amb versions de Stravinski, Blondie, ABBA, Nirvana i Bacharach. Iverson va marxar el 2017; Orrin Evans el va substituir durant tres anys i dos discos, i quan també va plegar el grup es va convertir en quartet amb Chris Speed i Ben Monder, amb dos discos més. L’últim es titula «Complex Emotions».
Anderson ho porta al terreny personal: «Bad Plus has been half of our lives. We’ve done an amazing amount of touring and managed to stay together all this time, not to mention the creative output and the cooperation you have to have between us. All those things take a toll.»
Tots dos ja saben què ve després. Anderson vol fer música electrònica —«I have a very clear path that I’d like to follow»— i King diu que té discos acabats esperant, que en vol treure algun el 2027 i que en té un amb un cantant. Amb la fi ja anunciada van fer una gira amb Chris Potter i Craig Taborn tocant el repertori del quartet americà de Keith Jarrett.
Text d’Aina Torrents