Kelly Green – Eat Your Greens
Kelly Green publica «Eat Your Greens», enregistrat a Nova York el febrer del 2026 amb Wycliffe Gordon, Scott Robinson, Steve Wilson i Wallace Roney Jr.
Jazz, en català: discos, concerts i figures del gènere, des dels segells històrics fins als projectes actuals que continuen ampliant el llenguatge de la improvisació. Tótum Revolútum Press hi dedica ressenyes i cobertura de concerts a Catalunya amb la mateixa atenció que al rock progressiu i el metal.
Kelly Green publica «Eat Your Greens», enregistrat a Nova York el febrer del 2026 amb Wycliffe Gordon, Scott Robinson, Steve Wilson i Wallace Roney Jr.
Primer disc d’Andrew Toombs com a líder, publicat per Shifting Paradigm Records, amb Junius Paul, Makaya McCraven i les trompetes de Marquis Hill i Maurice Brown.
Amb «In The Arms Of A True Believer», sis peces a Sky River Music, Oded Tzur tanca una trilogia dedicada a la seva dona, Isabela.
Tercer disc del grup noruec de jazz-rock, el primer sense Bernt André Moen i amb Gisle Johansen al saxòfon com a membre. Vuit peces, amb el segell Is It Jazz? Records.
Caixa de catorze CD i tres Blu-ray amb els cinc discos de Soft Machine amb CBS, de «Third» a «Seven», sessions de la BBC, concerts i filmacions, amb molt material inèdit.
Matt Carmichael (saxo) ha publicat «Held In The Dark», quart disc, per Porthole Music el 16 d’octubre: vuit peces, amb Fergus McCreadie al piano i Ali Watson al baix.
Pi Recordings publica el 30 d’octubre «Hurry Red Telephone», del Marc Ribot Quartet: sis peces, quatre de Ribot i dues de Frantz Casséus, en CD, vinil i digital.
Christine Tobin va publicar el 2 d’octubre «Pseudologia Fantastica», divuit peces sorgides d’un encàrrec del BAN BAM 2025, amb Kate Shortt i Phil Robson.
Sylvie Courvoisier publica «Amalthea» el 13 de novembre a Pyroclastic Records, amb Patricia Brennan, Thomas Morgan i Dan Weiss. És el quartet que fins ara es deia Poppy Seeds.
«Points of Light» és el primer àlbum d’Ursa Major, el quintet de McBride amb Nicole Glover, Ely Perlman, Mike King i Savannah Harris. Surt el 30 d’octubre a Mack Avenue.
El trio de Wesseltoft, Berglund i Öström ha publicat a Jazzland vuit peces: tres firmades per Öström, tres per Wesseltoft i dues per Berglund.
El nonet parisenc publica el 30 d’octubre el seu novè disc, dedicat als abduïts per ovnis que no recorden què els va passar. El primer tall, «Quinta del Sordo», ja es pot escoltar.
El saxofonista de Nova York publica nou temes propis fets a partir de la música que el compositor txec va escriure als Estats Units. Hi toca un sextet amb corda.
Tigran Hamasyan, pianista i compositor armeni nascut a Gyumri el 1987, autor de Mockroot (2015), The Call Within (2020) i Manifeste (2026).
Frank Zappa, compositor i guitarrista nascut a Baltimore el 1940, líder dels Mothers of Invention, amb els quals va publicar Freak Out! el 1966, i autor de Hot Rats (1969) i Joe’s Garage (1979).
Hiromi, pianista i compositora nascuda a Hamamatsu que des del 2003 publica discos sota noms com Hiromi’s Sonicbloom, The Trio Project (amb Anthony Jackson i Simon Phillips) i Sonicwonder.
Ornette Coleman, saxofonista i compositor nascut a Fort Worth el 1930, autor de The Shape of Jazz to Come (1959) i de Free Jazz (1961) i guanyador del Premi Pulitzer de Música el 2007 amb Sound Grammar.
Marc Ribot, guitarrista nascut a Newark que lidera Ceramic Dog i Los Cubanos Postizos i ha publicat des del 1990 discos com Rootless Cosmopolitans i Silent Movies.
Dave Holland, contrabaixista i compositor nascut a Wolverhampton que va tocar amb Miles Davis del 1968 al 1970 i lidera quintets, octets i big bands propis.
Chris Potter, saxofonista i compositor nascut a Chicago el 1971, que lidera el grup Underground i va formar part del quintet de Dave Holland a partir de finals dels anys noranta.
Miles Davis, trompetista i compositor nord-americà nascut a Alton (Illinois) el 1926, autor de Kind of Blue (1959), In a Silent Way (1969) i Bitches Brew (1970).
John Coltrane, el saxofonista i compositor nord-americà (1926–1967) autor d’àlbums com Giant Steps (1960) i A Love Supreme (1965), figura central del jazz modal i de l’avantguarda.
Jordi Sabatés, el pianista, compositor i arranjador barceloní (1948–2022) que va formar part d’Om, va liderar Jarka i va col·laborar amb Toti Soler, Tete Montoliu i Maria del Mar Bonet.
Secta Sònica, el grup barceloní de rock progressiu de l’escena laietana dels setanta, format per Xavier Pérez (Gato Pérez), Rafael Zaragoza, Jordi Bonell i Víctor Cortina, autor de Fred Pedralbes (1976) i Astroferia (1977).
Orquestra Mirasol, el grup català de jazz i rock progressiu dels anys setanta que va publicar Salsa Catalana (1974) i D’oca a oca i tira que et toca (1975) abans de passar a dir-se Mirasol Colores.
Jaga Jazzist, el conjunt noruec format el 1994 a Tønsberg, amb els germans Lars, Line i Martin Horntveth entre els membres i Pyramid (2020) editat per Brainfeeder.
El duet de Chicago debuta a Amalgam amb clarinet baix, bateria i electrònica. Cinc de les onze peces són d’una nit al Hungry Brain i el disc no diu enlloc quines.
Primera edició internacional del concert que Abdullah Ibrahim, Don Cherry i Carlos Ward van fer a Copenhaguen el 1972 i que només havia sortit al Japó. Arriba tres mesos després de la mort del pianista.
Vuit cançons de Björk sense ni una veu, amb Dave King de The Bad Plus a la bateria. El to és la troballa del disc; els crèdits, el seu forat: no diu qui firma els arranjaments.
Fumi Tomita escriu nou peces a partir d’un llibre d’estampes de monstres japonesos i les grava amb quartet a Amherst. La nota del segell, en canvi, descriu un tall que no és al disc.
El duet de Frankfurt debuta a LEITER amb saxo i guitarra i prou, gravat entre el Funkhaus de Berlín i Offenbach. Tanca amb unes veus que els crèdits no acrediten a ningú.
El senzill del projecte Cosmic Renaissance el va gravar un sextet al Blue Spirit de Milà i obre «Echoes of Time», el disc que el segell posa al 2027.
Un trio sense baix, gravat el 8 de setembre del 2025 en unes quatre hores i gairebé tot a la primera presa: Arbenz fabrica els greus amb percussions fetes a mida.
Va sortir el 16 d’octubre per Porthole Music, amb Fergus McCreadie al piano. El 17 de novembre el toca en format de septet al Cecil Sharp House, dins de l’EFG London Jazz Festival.
Un quartet de dos vents, piano i bateria, sense contrabaix, gravat en directe al Green Mill de Chicago. Obre amb un tema d’Ornette Coleman que Old and New Dreams va gravar el 1979.
Dos tenors sols, cinquanta-tres minuts seguits i cap secció de ritme. La continuïtat, però, és un muntatge: les seccions es van reordenar després de la sessió.
És el tercer disc a nom seu i el primer per a International Anthem i Nonesuch. Hi toquen Meshell Ndegeocello, Marquis Hill i Macie Stewart, i el coprodueix Paul Bryan.
Als noranta-un anys, Person grava dotze estàndards amb sextet al Van Gelder Studio: tres d’Ellington, un èxit de clarinet que va fer el número u als Estats Units i cap tema propi.
Trenta-tres anys després de «Cantaloop», Geoff Wilkinson torna a posar l’MC Akil Dasan damunt del jazz-funk. Els dos únics instrumentals són on respiren el saxo i la trompeta.
Rava va fer vuitanta-set anys l’agost i obre el disc amb onze minuts d’una peça que ja havia gravat el 1998. Hi escriuen tots sis, i Lovano hi porta el tárogató.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →