Jazz
Endectomorph Music · 17 de juliol del 2026
«Powerpuff Backpack» obre el disc amb set minuts dedicats a Ron Miles, el trompetista mort el 2022, i la dedicatòria diu de quin lloc surt el quintet. Kenny Warren hi toca sense pressa, el folk i el funk hi entren per sota i l’orgue de JP Schlegelmilch hi posa una lluentor de pop psicodèlic que no desapareixerà en cap dels nou talls.
Slow Tiger són Warren a la trompeta, Adam Schneit al saxo tenor i al clarinet, Schlegelmilch a l’orgue, Andrew Dow al baix elèctric i Nathan Ellman-Bell a la bateria, i el debut arriba després d’anys de coincidir en altres projectes. Tots menys el bateria hi firmen composicions, de manera que el disc es reparteix entre quatre plomes.
El títol d’«Eleven in Six» no és cap broma d’aula: Ellman-Bell manté una pulsació de plat en onze mentre Dow hi dibuixa una figura de baix de sis temps, i els cinc minuts i mig que dura el tall se’n van a veure què poden fer la trompeta i el clarinet sobre un terra que es mou en dues direccions alhora. Schneit hi entra i hi surt de l’harmonia amb una facilitat que no es nota, que és la manera difícil de fer-ho.
Les dues peces que més aguanten l’escolta repetida són les que parteixen d’un lloc concret. «Wharf Street» porta el nom del carrer de Portland, a Maine, on Schneit va créixer, i és una cançó de pop amb un aire de seixanta que els dos vents es passen l’un a l’altre en quatre minuts i vint segons. «Mending the Nets», de Schlegelmilch, és el que li va sortir de l’aturada de la pandèmia: un vals lent amb escombretes al plat i unes notes d’orgue sostingudes de to d’església, el moment més despullat del disc.
Amb quatre compositors diferents, el disc té un sol so, i és un so agradable: l’orgue fa de llit calent a tot arreu i els dos vents tendeixen a l’uníson, de manera que sense els crèdits costaria dir que «Funhouse», amb el seu groove en nou, és de Dow i que «Maritime Studies» és de Schlegelmilch. El cabal impecable que el grup ha buscat és el seu mèrit i també el seu preu. S’hi suma que el disc es tanca amb el tall que li dona títol, tres minuts i tres quarts de R&B càlid, just després dels gairebé deu minuts de «Light Pitcher Fixture»: l’acabament sona més a esvaniment que a conclusió.
Valoració: 7/10
Text d’Aina Torrents