Jazz
Kent Carter va morir el dimecres 30 de setembre als vuitanta-set anys. Vivia des del 1991 a Juillaguet, un poble del Charente, on havia muntat una residència d’artistes amb la seva dona, la ballarina Michala Marcus.
Havia nascut el 14 de juny del 1939 a Hanover, a New Hampshire, i es va instal·lar a França el 1968. La feina per la qual se’l recorda és la de contrabaixista de Steve Lacy: hi va tocar gairebé vint anys, des del 1966, i va ser una de les peces fixes del grup que el saxofonista va muntar el 1977 amb Irene Aebi, Steve Potts i el bateria Oliver Johnson.
Abans i al costat hi havia Paul i Carla Bley, Don Cherry, la Jazz Composer’s Orchestra, Mal Waldron, Roswell Rudd, Noah Howard, Alan Silva i el Spontaneous Music Ensemble.
Com a líder va publicar set discos, gairebé tots per al segell britànic Emanem: «Beauvais Cathedral» (1976), «Lost In June» (Ictus, 1977), «The Willisau Suites» (1984), «The Juillaguet Collection» (1996) —gravat a casa seva—, «Intersections» (2006), «Summer Works 2009» (2010) i «Oratorios And Songs» (2010).
No se n’ha comunicat la causa.
Text d’Aina Torrents