Robert Finley — 12 de novembre del 2026, La [2] de Apolo (Barcelona)

Blues

El cantant de Bernice, Louisiana, que va publicar el primer disc als seixanta-dos anys fa l’única data catalana d’una gira de tres per l’Estat

Robert Finley toca a La [2] de Apolo el dijous 12 de novembre. L’entrada val 25 euros anticipada i 30 a taquilla, i és apta per al Bono Cultural Joven. La porta Last Tour.

L’hora no es pot donar: tant la fitxa de la sala com el portal de venda diuen «TBC» a portes i a inici.

És l’única data catalana d’una gira curta per l’Estat: l’endemà toca a l’Andén 56 de Burgos i el 14 al Kuivi Almacenes d’Oviedo. Enguany ja havia passat per Europa dues vegades —França, els Països Baixos i Alemanya al febrer i al març, amb final a Berlín el 12 de març, i Irlanda i el Regne Unit a l’abril i al maig—, però no havia tocat a l’Estat en aquella tanda.

Finley és de Bernice, a Louisiana. Va passar dècades cantant al carrer i dirigint grups de gòspel, i no va publicar el primer disc, «Age Don’t Mean A Thing», fins al 2016, als seixanta-dos anys. L’any següent Dan Auerbach se’l va endur al seu segell, Easy Eye Sound, i des d’aleshores li ha produït «Goin’ Platinum», «Sharecropper’s Son» i «Black Bayou» (2023). Hi ha un disc posterior que la fitxa de l’Apolo no esmenta: «Hallelujah! Don’t Let The Devil Fool Ya», publicat el 10 d’octubre del 2025, també amb Auerbach i amb el gòspel al centre. Ni la sala ni la promotora diuen amb quin dels dos arriba.

Del repertori sí que se’n pot dir alguna cosa. Als 172 concerts que té documentats des del 2017, les cançons que més ha tocat són «Medicine Woman» (46 vegades), «Get It While You Can» (43), «Sharecropper’s Son» i «Souled Out On You» (38 cadascuna) i «Make Me Feel Alright» (32). Finley canta havent perdut gairebé tota la vista: la fitxa de la sala ho posa entre les adversitats que ha travessat, sense concretar-ne el grau.

Text d’Enric Vilaplana