Joanne Shaw Taylor – The Trouble With Love
Joanne Shaw Taylor ha publicat «The Trouble With Love» el 23 d’octubre per Journeyman Records, amb producció de Kevin Shirley i Joe Bonamassa i Orianthi de convidats.
El blues que és origen de bona part del rock i el jazz que cobrim a Tótum Revolútum Press: de les formes més clàssiques a les bandes que hi busquen avui un llenguatge nou. Novetats discogràfiques, concerts i entrevistes.
Joanne Shaw Taylor ha publicat «The Trouble With Love» el 23 d’octubre per Journeyman Records, amb producció de Kevin Shirley i Joe Bonamassa i Orianthi de convidats.
Sue Foley publica en CD i vinil «alone (together) A Holiday Companion», vuit temes produïts per ella i Michael Zschoche.
Nou talls gravats als FAME Studios de Muscle Shoals i produïts per Steve Jordan. El senzill d’avançament, «Push Through», parla del dret de vot.
Set originals i tres versions, una del seu pare Luther. La idea era ajuntar família i amics, i acaba repartint la segona guitarra en sis dels deu talls.
El setè disc de Graveyard: nou cançons, trenta-vuit minuts i cap productor de fora. El signa una formació que es va trencar el 30 de juny.
El primer disc d’estudi en solitari en vuit anys, fet per quatre persones a Lucid Studios. La veu hi arriba intacta; el que no hi ha enlloc és algú que li faci de contrapès.
Debut de la guitarrista britànica que Brian May i Roger Taylor van becar als divuit anys: set cançons rodades en directe durant anys, amb l’Hammond de «Sloe» i la guitarra gairebé sempre fent de base.
El desè disc dels tuaregs, amb José González i la sudanesa Solafa Elyas convidats. Ibrahim Ag Alhabib i Abdallah Ag Alhousseyni hi canten junts per primera vegada en trenta anys.
El disc era del 2014 i havia sortit per Delta Groove. Sean McCue, que el va gravar el 2013 a Santa Barbara, l’ha remasteritzat, i l’edició hi afegeix dos talls de les mateixes sessions.
«Making American Music: The Smithsonian Sessions» surt el 22 de gener i és el primer disc de música d’arrel fet només amb peces del museu. Vint-i-una cançons.
És el novè dels deu talls de «The Trouble With Love», que surt el 23 d’octubre per Journeyman amb producció de Kevin Shirley.
Ho va dir al Crossroads Guitar Festival d’Austin, preguntat per Eddie Dalton. Distingeix entre fer servir l’eina i competir en la mateixa llista que un músic viu.
Va morir divendres 2 d’octubre, envoltada de la família. Al setembre havia cancel·lat la resta de l’any per una «afecció mèdica greu» que mai no es va concretar.
«Trouble Coming To Paris: Live At Le Trianon» recull el concert del 10 d’abril al Trianon. Surt en doble vinil i en CD amb Blu-ray, tots dos limitats.
El guitarrista hi porta dos convidats a les sis cordes, Larry McCray i Matthew Mwangi. És el primer disc que publica des del febrer del 2022.
L’equip del guitarrista n’ha donat el productor i part de la formació, però ni títol ni data. Fa dos mesos que va complir els noranta.
Whitesnake, el projecte de David Coverdale (ex-Deep Purple), pilar del blues rock i hard rock britànic.
Fleetwood Mac, del blues rock britànic al pop-rock nord-americà amb l’àlbum Rumours.
Canned Heat, el grup de blues boogie de Los Angeles, coneguts per «On the Road Again».
Stevie Ray Vaughan, guitarrista de blues rock que va revitalitzar el gènere als vuitanta, mort en un accident d’helicòpter el 1990.
ZZ Top, el trio texà de blues rock, referència de riffs boogie i barbes llegendàries.
The Allman Brothers Band, referència del southern rock i el blues rock nord-americans.
Cream, el primer gran power trio del blues rock, amb Eric Clapton, Jack Bruce i Ginger Baker.
T-Bone Walker, pioner de la guitarra elèctrica de blues, influència directa de B.B. King i Chuck Berry.
Elmore James, mestre de la guitarra slide elèctrica, conegut per «Dust My Broom».
Robert Johnson, figura llegendària del blues del Delta del Mississipí, mort als 27 anys.
John Lee Hooker, figura essencial del blues elèctric del Delta i Detroit.
B.B. King, «el rei del blues», una de les figures més influents de la guitarra elèctrica.
Free, el grup britànic de blues-rock conegut per «All Right Now», previ de Bad Company.
Tedeschi Trucks Band, el projecte del matrimoni Tedeschi-Trucks, blues-rock amb arrels de southern soul.
Gary Clark Jr., guitarrista d’Austin que combina blues, soul i hip-hop, aclamat com un dels grans del segle XXI.
Joe Bonamassa, guitarrista nord-americà, figura central del renaixement del blues-rock contemporani.
Rory Gallagher, guitarrista irlandès de blues-rock, referència del directe i la senzillesa sense artificis.
Freddie King, un dels «tres King» del blues, referència directa dels guitarristes de blues-rock britànics.
Albert King, guitarrista de blues esquerrà, influència directa de Stevie Ray Vaughan i Eric Clapton.
Howlin’ Wolf, un dels grans del blues de Chicago, veu grave i presència escènica inconfusibles.
Muddy Waters, el pare del blues elèctric de Chicago, influència directa del rock del segle XX.
Primer material nou en vuit anys: va sortir el 25 de setembre per Gypsy Soul Records, en CD, vinil i digital. «Runaway Souls», el senzill, el canta amb Elles Bailey.
700 Milles, sala nova a La Rambla 12, obre l’octubre amb quatre concerts de blues i soul els dijous, entrada a 15 euros.
«Dark Road Blues: Santa Cruz 1981» recull la nit del 31 de gener al Catalyst: deu temes, ell sol amb guitarra acústica i piano. Liberation Hall.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →