Jazz
Bonsaï Music · 24 d’abril del 2026
El títol ajunta Evans i paisatge, i el disc és això: un duet de piano i guitarra que travessa onze peces en cinquanta-un minuts amb Bill Evans al fons. Enrico Pieranunzi n’és un dels intèrprets de referència i aquí el cita poc: només tres dels onze temes venen d’aquell repertori, i un dels tres, «Once Upon A Summertime», és de Michel Legrand i el que hi fa Evans és haver-lo gravat. Els altres dos són seus de debò, «Song For Helen» i «Very Early». La resta del disc són originals de la casa.
Bebo Ferra és el guitarrista que s’ha fet seva la part de contracant. Sard de naixement i milanès d’adopció, ve del quartet de Paolo Fresu, i la seva manera d’acompanyar Pieranunzi és de conversa: cap dels dos no fa de base de l’altre durant gaires compassos seguits. «Siren’s Lounge» és el tall més llarg amb sis minuts i trenta-sis segons, el segell va avançar «Il Giardino Di Anne» el febrer i «Song For Helen» l’abril, i el contrabaix de Diego Imbert apareix només en dues peces, «Song For Helen» i «Calling Enrico».
Aquelles dues són també l’únic canvi de textura de tot el plec. Onze peces en duet, totes entre tres i sis minuts i mig, totes al mateix registre confidencial i amb la melodia cantable com a principi rector: el disc es té dret de cap a peus i a partir de la meitat se li noten pocs contrastos. Es va gravar a Meudon, a la vora de París, el maig del 2025, i surt amb el número BON260401 de Bonsaï Music.
Valoració: 7.5/10
Text d’Aina Torrents