Alternatiu
Autoeditat · 28 d’agost del 2026
La primera decisió que es nota a «The Righteous Sword» és de mescla: la veu de Kennie Mason va al davant, a tocar del micròfon, i no enterrada sota la reverberació com mana el manual del shoegaze. Això canvia què és aquest disc. Els nou talls duren vint-i-vuit minuts i quaranta-un segons, l’autoedita la mateixa banda i va sortir el 28 d’agost.
A sota de la veu hi ha més coses que guitarres. «Cattle Driver» funciona sobre un bombo de caixa de ritmes de hip-hop mentre les guitarres es mantenen tancades, i Mason hi passa a una dicció rapejada a les estrofes; «Idle» va amb percussió electrònica flanejada i una tornada que mira al post-punk ballable de New Order; «Tight Rope» obre amb teclats de fira i arriba als tres minuts i cinquanta-dos, el segon tall més llarg. «The Fear» trenca el disc pel mig: una balada acústica amb electrònica ambiental i cors de fons, tres minuts i cinc segons. Siichaq són d’Atlanta i aquest és el tercer disc en tres anys, després de «My Dog Ate My Patriotism» (març del 2024) i «Catcher» (agost del 2025).
Amb la veu tan amunt, el que s’hi diu importa, i el disc hi juga: les lletres barregen la crisi climàtica i la por de perdre algú dins de la mateixa frase. També és el que deixa al descobert la seva mida. Cap tall no arriba als quatre minuts i mig (el més llarg és el que dona títol al disc, amb quatre i divuit) i n’hi ha quatre per sota dels tres, de manera que les progressions es tallen quan tot just han arrencat. Tres dels nou talls ja havien sortit com a senzills entre el juny i el 25 d’agost, tres dies abans del disc.
Valoració: 7.5/10
Text de Marçal Bonastre