Folk i món
Autoeditat · 26 d’agost del 2026
Setze minuts i onze segons per a sis cançons: «(Re)planted» és un EP i no fa res per dissimular-ho. Midori Jaeger hi toca el violoncel i canta, i la producció deixa un espai buit al voltant de cada element, de manera que les cordes pessigades, la veu i el poc que hi ha de més se senten per separat i no com una massa. Se’l va autoeditar el 26 d’agost. «lungs», el tall que tanca, és el més llarg amb tres minuts i cinquanta-vuit.
La manera de pessigar el violoncel fa de rellotge a «planted» (dos cinquanta-sis) i de pluja a «hunted» (tres quaranta-dos), i és aquesta funció rítmica, i no la melòdica, la que sosté l’EP; la veu hi va a sobre amb poca reverberació. Les lletres parlen de natura, de temps i de somnis, i n’hi ha una que resumeix el to de tot plegat: «el temps té una olor, la portem tots a la roba». Jaeger ha explicat que el violoncel va ser un arbre viu arrencat de terra i que ella mateixa va créixer en continents diferents, i el díptic («(Un)planted» al març, «(Re)planted» a l’agost) ve d’aquí.
Dues de les sis cançons són apunts més que peces: «or» dura cinquanta-un segons i «wait» un minut i vint-i-un, i entre totes dues no fan ni dos minuts i mig dels setze. En un treball que es juga tot a la paciència de l’oient, posar-hi dos esbossos deixa l’EP a mig camí entre el quadern de notes i el disc; les quatre cançons restants aguanten soles, i haurien aguantat millor amb dues més del mateix format. «(Un)planted», la primera meitat, va sortir el 9 de març del 2026 amb cinc talls; abans hi havia els EP «Look at Us» (2020) i «See Touch Kick and Sweat» (2021), tots dos autoeditats.
Valoració: 7.0/10
Text d’Alba Puiggròs