Folk i músiques del món —folk y músicas del mundo—: tradicions acústiques d’aquí i de fora que dialoguen amb el rock i el jazz que cobrim habitualment a Tótum Revolútum Press. Novetats discogràfiques, concerts i entrevistes d’artistes que treballen des de l’arrel.
El grup noruec torna a gravar la peça de «Runaljod – Yggdrasil» amb un film rodat a Islàndia. El vinil, només per reserva fins al 30 de novembre, surt al febrer.
Ensemble Tikoro, cor de cinc veus de Java Occidental, publiquen «Tortoise» en casset i digital, amb les parts dues i tres de l’obra.
El disc va sortir ahir amb deu talls i el mateix dia va arribar el vídeo d’«Og Mánin Græt». La gira europea del 2027 passa per quinze països i no té cap data a l’Estat.
Deu talls en feroès i en anglès per al primer disc d’Eivør a Nuclear Blast: el gest més nou de tots, el cant de gola amb la seva germana Elinborg, és al tall més curt del disc.
«No Human Tongue Can Tell» són nou cançons tradicionals per Rough Trade. La idea de tocar-ho tot ella sola li va venir d’un documental sobre «Tubular Bells».
Dotze cançons gravades al Hobosound de Weehawken amb James Frazee, també per New West com «Ship To Shore» (2024). Hi ha secció de vents, amb arranjaments seus.
Deu concerts sencers gravats entre el 2019 i el 2026 i mesclats als estudis de 4AD, de franc. N’hi publicaran un de nou el segon dimarts de cada mes.
Surt l’11 de desembre per Season of Mist i aplega el que el trio va gravar amb Ninja Theory per al videojoc. Aquest mes entren a LAVA Studios per al quart disc.
El hardingfele de Benedicte Maurseth dins d’un ensemble de música contemporània: vuit peces i quaranta-un minuts que venen d’una obra estrenada al festival Ultima d’Oslo el 2023.
L’EP va sortir ahir per GroundUP, el segell de Michael League. Són sis cançons entre l’anglès i el castellà, amb guitarra, veu i poc més.
El desè disc dels tuaregs, amb José González i la sudanesa Solafa Elyas convidats. Ibrahim Ag Alhabib i Abdallah Ag Alhousseyni hi canten junts per primera vegada en trenta anys.
Craft Recordings la treu l’11 de desembre en caixa de set vinils o de quatre CD. El primer avanç és una versió alternativa d’«Against Th’ Law», del segon volum.
Ray Lema posa el piano davant d’un quartet de corda italià, un saxo soprano i dos percussionistes: nou peces que passen del minimalisme al ragtime sense perdre el pols.
L’oudista grec Alekos Vretos munta un quartet de cambra sense bateria: oud, clarinet, piano i contrabaix per creuar modes àrabs, folklore grec i improvisació.
«Making American Music: The Smithsonian Sessions» surt el 22 de gener i és el primer disc de música d’arrel fet només amb peces del museu. Vint-i-una cançons.
Sis cançons i setze minuts de violoncel i veu, segona meitat d’un díptic que va començar al març. Minimalisme de debò: cada instrument amb espai propi al voltant.
John Stirratt i Pat Sansone fan set dates a l’Estat, dues a Catalunya: el Festival Accents de Reus i l’Antiga Fàbrica Estrella Damm amb Delicatessen.
La cançó la impulsa la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls i el vídeo es navega amb la mirada, que en les fases avançades és sovint l’únic moviment que conserven les persones amb ELA.
Mostly Autumn, banda de York formada el 1995 al voltant de Bryan Josh, combina rock progressiu i folk celta; quinze discos d’estudi publicats, el darrer el 2025.
Solstice, banda de Milton Keynes formada el 1980 al voltant del guitarrista Andy Glass, barreja rock progressiu i folk des de Silent Dance (1984); segueixen publicant discos nous.
Spirogyra, banda de folk progressiu formada a Bolton el 1967 i refundada el 1969 a la universitat de Canterbury, va publicar St Radigunds (1971) amb Barbara Gaskin a la veu; es van reunir entre 2004 i 2018.
Comus, banda anglesa formada el 1969 a Bromley, Kent, va fusionar folk acústic i rock progressiu amb temàtica fosca al disc First Utterance (1971); es van reunir el 2008 i segueixen actius.
Älgarnas Trädgård, de Göteborg, van explorar l’estudi com a instrument en un únic àlbum de 1972 que barreja psicodèlia, progressiu i folk medieval escandinau.
Tusmørke, de Skien, barregen rock progressiu, folk nòrdic i psicodèlia amb un imaginari de mitologia local; van néixer el 1994 com a Les Fleurs du Mal i es van rebatejar el 2009.
Minimum Vital, banda de rock progressiu formada el 1982 a Bègles, prop de Bordeus, pels bessons Jean-Luc i Thierry Payssan, que combinen el rock progressiu dels anys setanta amb música medieval i barroca.
Sagrado Coração da Terra, projecte del violinista Marcus Viana fundat el 1979 a Belo Horizonte, combina rock progressiu simfònic amb lletres de temàtica espiritual i ecologista.
Arco Iris, banda formada a El Palomar (Buenos Aires) el 1968 per Gustavo Santaolalla, va fusionar rock progressiu i jazz amb folk llatinoamericà a discos com «Sudamérica o el Regreso a la Aurora» (1972).
Golconda, grup del Baix Llobregat que fusiona folk irlandès i balcànic amb rock progressiu.
Fireplace, projecte català de fusió de jazz, folk i rock progressiu format el 2017.
Jaume Sisa, figura essencial de l’underground català, fundador de Música Dispersa i autor d'»Qualsevol Nit Pot Sortir el Sol».
Taraf de Haïdouks, l’ensemble romanès que va portar la música dels tziganes de Clejani al món.
In Extremo, el grup alemany de folk metal medieval amb instruments d’època.
Wardruna, el projecte noruec d’Einar Selvik que recrea la música i els rituals nòrdics antics.
Garmarna, el grup suec que fusiona balades folk tradicionals amb sons electrònics i industrials.
Hedningarna, el grup suec pioner de la fusió de folk nòrdic i sonoritats electròniques.
The Corries, el duo escocès de folk que va compondre «Flower of Scotland».
Martin Carthy, figura central del revival del folk anglès, influència directa de Bob Dylan i Paul Simon.
Silly Wizard, un dels grups fundacionals del folk revival escocès.
Capercaillie, el grup escocès de folk gaèlic modern liderat per Karen Matheson.
Clannad, el grup familiar irlandès pioner del folk celta modern.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →