Jazz
El 10 d’octubre, el dia en què Thelonious Monk hauria fet cent nou anys, el guitarrista Miles Okazaki obre una web amb un enllaç permanent per veure de franc «The Monkathon»: cinc hores de pel·lícula en què toca totes les composicions que Monk va escriure.
El van filmar el 16 i el 18 d’octubre del 2024 al Jazz Gallery de Manhattan, quatre passis per nit i seixanta-sis cançons, amb Frank Heath a la direcció. Okazaki hi surt sol, sense partitura, només amb el repertori escrit en un paper a terra, i no diu ni una paraula en tota la pel·lícula. La idea de filmar-ho va ser del productor David Breskin, després de veure’l tocar un recital de temes de Monk a San Francisco.
«Allò volia dir que me l’havia d’aprendre tot de memòria», explica. «Si llegeixo, no estic tocant de debò. Si improvises sobre una cosa i al mateix temps estàs mirant un paper, és estrany; és com si t’aguantessis en una crossa. Tampoc no m’agrada com queda a l’escenari: el públic et mira i tu mires el paper.»
La guitarra és una Gibson ES-150 del 1940, el primer model elèctric de producció comercial, que es va dir així perquè l’instrument amb l’amplificador, l’estoig i el cable costava cent cinquanta dòlars. La va fer famosa Charlie Christian, amic i col·laborador de Monk. «No és una guitarra fàcil de tocar, però m’agrada com sona», hi diu Okazaki. «Té un mànec en V gros i gruixut, que costa d’abastar amb els dits, i les cordes molt altes. M’agrada la sensació de barallar-m’hi.»
Al mateix temps, Cygnus Recordings reedita els sis volums de «Work», el treball amb què Okazaki va enregistrar el 2018 el repertori sencer de Monk a la guitarra sola i que estava descatalogat. «Work» té setanta cançons: del concert filmat en va deixar quatre fora.
El seu disc propi més recent és «Boomtown», publicat el 26 de juny per Pi Recordings, dotze talls amb una formació de deu músics.
Text d’Aina Torrents