Punk i hardcore
Dark Horse Records publica el 20 de novembre «Joe Strummer 003: The 101’ers Years (1974–1976)», que recull els primers enregistraments coneguts de Joe Strummer, fets amb el grup que tenia abans de The Clash. L’edició de luxe són tres CD amb 48 talls dins d’un llibre relligat de 48 pàgines amb estoig; també n’hi ha un doble LP.
El primer disc aplega les gravacions d’estudi, algunes amb mescles noves del 2026. El segon, cintes de soterrani i maquetes, entre elles «Full Moon», que Strummer va gravar sol al pis ocupat del West London. El tercer, directes: hi ha la primera versió coneguda de «Junco Partner», que més tard faria amb The Clash, i una «Jail Guitar Doors» primerenca que encara es titulava «Lonely Mother’s Son».
Paul Hicks —que ha treballat amb els Beatles, David Bowie i els Rolling Stones— ha restaurat les maquetes i els directes a partir de les cintes de casset originals, incloses actuacions enregistrades directament de la taula de so. Produeix David Zonshine. El llibre porta un pròleg de Glen Matlock, baixista dels Sex Pistols, i una història del grup escrita pel bateria Richard «Nother» Dudanski.
Els 101’ers es deien així per l’adreça del pis que ocupaven, el 101 de Walterton Road, a Maida Vale. «Ara que era sense casa, vaig topar amb uns vells amics que estaven ocupant cases al West 9», explicava Strummer. «Al cap d’un any havia format un grup en un pis ocupat. Es deia The 101’ers per la nostra adreça. Fèiem un club cada dimecres a la sala de dalt d’un pub. Entrada: deu penics.»
L’abril del 1976 van compartir cartell amb els Sex Pistols en dues nits a les Nashville Rooms de Londres. L’últim concert dels 101’ers va ser el 5 de juny d’aquell any, i entre el públic hi havia Mick Jones i Paul Simonon: un mes més tard Strummer tocava amb tots dos a The Clash, que van debutar el 4 de juliol al Black Swan de Sheffield, també de teloners dels Sex Pistols. Va morir el 22 de desembre del 2002, als cinquanta anys, d’una malformació cardíaca que no se li havia diagnosticat.
Text de Marçal Bonastre