Jazz
Losen Records · 21 d’agost del 2026
«Phase I.a», cinc quinze, és literalment la primera cosa que aquests tres van gravar junts en un estudi, i és el tall que obre el disc. El que el mou és un groove de Raymond Storaunet Lavik amb uns cascavells que acciona amb el peu esquerre mentre les mans porten la bateria: aquell dring queda com la signatura del disc i torna més endavant. El trio es va formar l’agost del 2024 i va gravar «Phase I» el juny del 2025 a l’Studio Martin de Røros; el disc va sortir el 21 d’agost per Losen.
El retorn dels cascavells és a «Phase I.c», tres nou, el tall més curt dels vuit, i allà el motiu entra dins d’un teixit molt més dens i polirítmic que el de l’obertura. Entremig hi ha «Phase I.b», cinc trenta-dos, que se’n va cap a un territori més fosc i deixa respirar la música. Les tres peces que porten el nom del disc són les que ensenyen el procediment de la casa: una idea rítmica mínima que es va espessint fins que ja no s’assembla al que era.
Alexander Hoholm porta el contrabaix i Martin Sandvik Gjerde el piano, i tots dos treballen més de textura que de solo; aquí no hi ha exposició de tema ni torns. La fitxa de crèdits reparteix els vuit talls en dues cares de vint-i-dos cinquanta-vuit i divuit zero sis, i les dues peces llargues («Hold», sis trenta-set, i «Drift», sis setze) són cadascuna al seu costat.
El disc menja sempre del mateix plat. Tot és improvisat a partir d’una cèl·lula i els títols ho confirmen: «Hold», «Remain», «Fade», «Still», «Drift», cinc dels vuit, són una sola paraula que descriu un estat de quietud. Quatre talls es mouen entre cinc deu i cinc trenta-dos, i el disc acaba tenint una sola velocitat de pensament durant quaranta-u minuts: el que a «Phase I.a» és un descobriment, a «Still» i a «Fade» ja és un mètode conegut. El trio tenia deu mesos de vida quan va entrar a l’Studio Martin.
Valoració: 7.0/10
Text d’Aina Torrents