Jazz
JeruJazz Records · 4 de setembre del 2026
El model està declarat a la fitxa del segell: «Undercurrent», el disc que Bill Evans i Jim Hall van gravar el 1962. El títol hi afegeix el terme amb què la pintura italiana designa el clarobscur, el contrast fort entre la llum i l’ombra, i Kevin Fort i Andy Brown l’apliquen a la distància que hi ha entre un piano i una guitarra: atac percussiu contra sosteniment càlid, densitat harmònica contra línia.
Vuit talls, quaranta-set minuts i quaranta-quatre segons, repartits a parts iguals entre quatre originals de Fort i quatre estàndards. Obre amb «How Deep Is the Ocean» d’Irving Berlin (cinc trenta-vuit) i tanca amb «Night and Day» de Cole Porter (sis catorze); pel mig hi ha «Yardbird Suite» de Charlie Parker, el tall més curt del disc amb quatre disset, i «For Heaven’s Sake». Es va gravar als Transient Sound, i Vijay Tellis-Nayak en firma l’enregistrament, la mescla i la masterització.
Hrayr Attarian, que n’escriu a All About Jazz, es fixa en «Leroy»: comença amb el tema a l’uníson, en surt Brown amb frases ressonants i Fort el desmunta i el torna a muntar. De «Morning Light» en destaca el gir de vals, i del tall que dona títol al disc, els acords en blocs i les notes esparses del pianista. És el quart disc de Fort com a líder en quatre anys (hi havia «Perspectives» el 2022, «Twilight» el 2023 i «Everything I Love» el gener del 2025) i el primer que fa en duo.
El contrast que anuncia el títol no arriba a l’ordre del disc. Un disc que es presenta com un exercici de contrast reparteix els vuit talls entre quatre disset i set minuts clavats, i sis dels vuit cauen dins d’una franja de quaranta segons, entre cinc trenta-vuit i sis disset. El contrast hi és dins de cada peça; en l’ordre del disc, no s’hi veu. Set minuts de blues i sis d’una balada ocupen pràcticament el mateix espai, i això deixa un recital molt ben tocat que no decideix mai on vol pujar el to.
Valoració: 7.0/10
Text d’Aina Torrents