Jazz
MunckMix · 25 de setembre del 2026
De les tretze pistes del disc, cinc no són música. Hi ha una «Introduction» de trenta-nou segons i quatre talls numerats de «Stage Banter», d’entre vint-i-set i trenta-vuit segons cadascun, que és el que David Bode deia al públic entre peça i peça. Sumen dos minuts i cinquanta segons dels cinquanta-cinc vint-i-quatre que fa el disc, i van indexats a part: queden vuit arranjaments i cinquanta-dos minuts i mig de música.
Els vuit els firma ell. Obre amb «Happy People» de Kenny Garrett (sis quaranta-quatre) i tot seguit hi posa el «Lover, You Should’ve Come Over» de Jeff Buckley, que amb vuit vint és el tall més llarg. Hi ha el «Monkey Puzzle» de James Black amb un arranjament que, segons Jazz Journal, parteix del «Basie Straight Ahead» de Sammy Nestico; el «Lush Life» de Billy Strayhorn amb la veu de Jenna Winston i un solo de sintetitzador; el «Syeeda’s Song Flute» de John Coltrane; una composició pròpia, «Cold Train Funk» (set quaranta); l’«Airbag» de Radiohead, i un aparellament de Lennon i McCartney, «Dear Prudence» i «Don’t Let Me Down», per tancar.
Bode és saxofonista i arranjador, nascut a Nova Orleans, i aquest és el seu segon disc. El primer, «Good Hang», és de l’any passat i el va fer a l’estudi amb dinou músics; aquí en porta vint-i-dos, i el concert és el que va donar el 25 d’abril a la carpa de jazz de WWOZ del Jazz & Heritage Festival. «Després de molts anys de tocar al festival com a acompanyant o com a membre d’una banda, veure el meu nom als Cubes i a la tanca de l’escenari per primera vegada va voler dir molt», va declarar quan el va anunciar. MunckMix, que publica enregistraments de festivals nord-americans des del 2003, el va treure el 25 de setembre; a les botigues digitals hi consta des del 28 d’agost.
Que la xerrameca vagi indexada a part és honest i és alhora el problema. Un directe de festival guanya amb la conversa entremig; partida en quatre pistes, el disc demana saltar cinc vegades o sentir quatre vegades com es demana al públic que faci soroll. I hi ha l’altra qüestió: dels vuit arranjaments, set són de material d’altri i quatre vénen de fora del jazz. D’una banda de vint-i-dos músics muntada per un arranjador se n’esperaria sentir més del que escriu.
Valoració: 6.5/10
Text d’Aina Torrents