Jazz
J-Man Records · 10 de setembre del 2026
La decisió que explica «Arrival» és una absència: no hi ha contrabaix. Michael Eaton al tenor i al soprano, Nicki Adams al piano i Francisco Mela a la bateria graven nou talls a The Bunker Studio de Brooklyn amb la mà esquerra d’Adams ocupant la funció harmònica que haurien fet les cordes greus: línies atapeïdes de notes i acords tancats que no deixen escapar el fonament, amb incursions de stride de tant en tant.
El repertori hi ajuda més que la plantilla. «Black Sabbath» no és la que sembla pel títol: és d’Andrew Hill, i el trio la despatxa en quatre minuts i vint-i-cinc segons, el tall més curt dels que no són seus, com qui no vol fer soroll amb la broma. Al costat hi ha «ESP», de Wayne Shorter, i «Daily Battles», de Thom Yorke, arranjada per Eaton, que és l’únic moment on el trio deixa que una peça avanci per atmosfera i no per acumulació. «Kupka Disks», d’Eaton, és la peça llarga: deu minuts i setze segons en vuitena posició.
Un trio sense baix hauria de deixar lloc, i aquest no en deixa gairebé gens. Quan el piano fa harmonia, fonament i solo al mateix temps, el registre mitjà no s’atura mai, i en nou talls només hi ha dos llocs on la cosa s’obre: la peça de Thom Yorke i «It’s Alright With Me», de Cole Porter, que és justament on els tres es posen a fer swing de debò. Als altres set talls, la mà esquerra d’Adams no s’atura prou en cap moment perquè Eaton pugui deixar caure una frase i esperar-ne el ressò. És el tercer disc que Adams i Eaton firmen junts, després de «Paraphrase» (2022) i «The Transcendental» (2024).
Valoració: 6.8/10
Text d’Aina Torrents