Metal
Neurot Recordings · 16 d’octubre del 2026
A «Hailstone numbers», Nickolis Parks deixa el bombo i en toca un de trencat, i el plat que se li sent és una cadena metàl·lica arrossegada pel terra de formigó de l’estudi. La primera meitat dels set minuts i trenta-sis segons del tall avança com una marxa fúnebre, i els drons del fons el lliguen amb el que ve després sense que hi hagi cap tall net. És el moment més obert de «The Bite That Grows Up», vuit peces que Neurot Recordings publica avui.
Great Falls són un trio de Seattle: Demian Johnston (veu i guitarra, abans a Playing Enemy i a Kiss It Goodbye), Shane Mehling (baix, també de Playing Enemy) i Parks (bateria i veus, de Gaytheist). És el segon disc que fan per a Neurot després d’«Objects Without Pain», del 15 de setembre del 2023, i arriba d’una temporada de directes amb Primitive Man als Estats Units i de fer de teloners a l’última gira europea de Botch. El van gravar amb Scott Evans al Studio Litho de Seattle el març del 2026, el mateix estudi i el mateix tècnic que un mes abans havien enregistrat el disc nou de Neurosis; la banda explica que no en sabia res. La mescla és d’Evans a l’Antisleep d’Oakland i el màster de Brad Boatright.
«A Small Weakness» obre amb un riff dissonant entre estàtica i distorsió, baixa de cop a una guitarra de poca fidelitat i una veu continguda, i hi torna quan Johnston crida «I am sorry». A «Worse Than Sleep» només hi ha bateria i veu fins que el baix i la guitarra hi cauen a sobre, i la lletra és la d’un home que s’ha construït una teràpia de grup per a ell sol: «I stained the glass, I built the church, I am here every week». A «Debt Ethics», l’afinació i el compàs del riff van per un lloc i la veu per un altre, enrere en la mescla.
«Nicotine In The Spine» va ser el primer senzill i és l’únic tall amb una veu convidada: les veus addicionals són de Peter Clement Lund, guitarrista i cantant dels danesos Kollapse, amb qui havien compartit gira, que va morir unes setmanes després de gravar-les. La lletra se l’adreça Johnston a la seva filla («I’m not prepared. I’m barely Dad») i el baix de Mehling hi guanya l’espai que a la resta del disc es reparteix.
El que no fa el disc és tornar on havia arribat. El tambor trencat, la cadena i els drons de «Hailstone numbers» no es repeteixen enlloc, i els altres set talls treballen amb els mateixos tres recursos: afinacions que no tanquen cap acord, un compàs que es gira quan comences a seguir-lo i el crit de Johnston a sobre. Dura quaranta minuts i deixa la sensació d’un disc amb una idea aïllada i set demostracions de força. La instrumentació addicional és de John Schork, i la il·lustració i el disseny, de Johnston mateix.
Valoració: 8.0/10
Text de Roger Estivill