Post-rock
Pelagic Records · 16 d’octubre del 2026
«Burning Fields» dura tres minuts i trenta-sis segons i és l’únic dels set talls de «Purity Spiral» en què Shy, Low apaguen la distorsió. Va col·locat al quart lloc, entre «Palmistry» i «The Charging, Brazen Bull», i la feina que fa al disc és de respiració: deixa el camp net abans que la banda hi torni a carregar. El quintet de Richmond (Virgínia) el publica per Pelagic el 16 d’octubre, cinc anys després de «Snake Behind the Sun», que va sortir el 8 d’octubre del 2021 pel mateix segell. La formació que l’ha gravat té tres guitarres —Gregg Peterson, Zak Bryant i Kai Zamora—, el baix de Drew Storcks i la bateria de Dylan Partridge.
Amb tres guitarres a la formació, la densitat del disc està buscada. «Grace» obre amb un tram de melodia neta que no anuncia res i es capgira cap a un passatge fosc i aixafador; «The Bloat», el primer avanç que se’n va publicar, hi manté el pes amb un pols més ràpid i entra en una zona psicodèlica on les capes deixen de distingir-se una de l’altra. «Palmistry» és el tall més melòdic i el que el segell descriu millor —un groove dentat que no para d’intensificar-se—, i el que dona nom al disc, de nou minuts i dotze segons, és el més auster de tots. «Greenwood» tanca a vuit minuts i dos segons, amb el tempo més lent i menys coses sonant alhora.
La millor idea del disc està mal col·locada. Treure la distorsió i deixar la banda despullada és l’única cosa que «Purity Spiral» fa una sola vegada, i està col·locada com una pausa entre dues escalades, no com a material: els altres sis talls es mouen tots dins del mateix registre pesant, de manera que la segona meitat del disc demana al públic una atenció que la primera ja li ha gastat. Oli Gonzalez, que el va ressenyar a The Razor’s Edge, proposava treure’n una cançó; sembla més aviat que n’hi falti una de la família de «Burning Fields».
Valoració: 8.0/10
Text de Marçal Bonastre