Pizarnik
Pizarnik és una banda de Barcelona que es defineix com a post dark rock i que va publicar el disc Pizarnik el 30 de juny del 2023, gravat als estudis Hukot de Barcelona.
Post-rock: instrumentals extensos, crescendos i textures que construeixen l’emoció sense lletra. Tótum Revolútum Press segueix les novetats discogràfiques i els concerts del gènere a Catalunya, des dels referents que el van definir fins als projectes que hi aporten sons nous.
Pizarnik és una banda de Barcelona que es defineix com a post dark rock i que va publicar el disc Pizarnik el 30 de juny del 2023, gravat als estudis Hukot de Barcelona.
Sólstafir, el grup islandès format a Reykjavík el gener del 1995, amb arrels en el black metal, que va publicar Hin helga kvöl el novembre del 2024.
Els sis títols del quart disc d’aquest quartet de Friburg componen una frase de Gandalf. El post-rock que la sosté és impecable i no sorprèn gairebé mai.
El trio de Minneapolis canvia New Morality Zine pel segell de hardcore de Troy. La cançó té maquetes del 2023 i, diuen, acaba amb el tram més dur que han escrit mai.
«Aurora» és l’últim dels tres avanços del cinquè disc del trio, que Magnetic Eye treu el 20 de novembre. Set talls gravats al Studio Gröndahl d’Estocolm amb David Castillo.
Dotzè disc de The Ocean, amb quatre dels set músics del nucli acabats d’entrar. Obre i tanca amb celesta, i el segell admet que volia sonar reconeixible.
Set talls i quaranta-set minuts de post-metal de Richmond: l’únic en què apaguen la distorsió dura tres minuts i mig i el disc el fa servir de pausa, quan podia ser un camí.
Serhii Lykhotvor escriu, toca, produeix, mescla i masteritza l’EP de debut del seu projecte ucraïnès. Hi canta Yulia Lykhotvor, de Sidus Atrum, a dos dels cinc talls.
Tercer EP en deu mesos i tercer de quatre talls: vint-i-tres minuts de post-metal de Caen on la cançó més curta que la banda ha gravat mai arriba en segona posició i no hi torna.
Erlend Viken, el cantant de Soup, hi toca gairebé tot i firma fins a la portada. El que no es pot fer sol són les cordes, i són justament la part que decideix el disc.
Aaron Richardson ho toca, ho mescla i ho masteritza tot sol, i el seu primer disc dona quaranta-sis minuts de post-rock de manual molt ben executat: set talls, cap sorpresa.
El primer disc sense Esteban Girón i el primer que s’editen ells mateixos: set talls mesclats per Santi García on els sintetitzadors fan de columna i la bateria de «Costa Roja» és electrònica.
Set talls i quaranta-un minuts barrejats per Santi García a Sant Feliu de Guíxols. El quartet madrileny ha deixat InsideOut i hi ha entrat Jorge García a les guitarres i els sintetitzadors.
L’EP recull «Hunter», «Three Princes» i «Sorry Laid the Hearth». El títol surt d’un llibre de fotografies del 1987 sobre la gent que fabrica armes nuclears.
Deu talls i trenta minuts d’electrònica, lo-fi i shoegaze sobre no tenir casa. Jesper Vervoort diu que el disc li anava construint la casa mentre el feia.
Tres talls, vint-i-tres minuts i un final de dotze minuts i quaranta-set. L’EP sorpresa amb què Deafheaven s’acosten més al black metal del que havien fet mai.
Erlend Aastad Viken, de Soup, tanca la trilogia de Giant Sky amb vuit talls gravats el 2024 i una guitarra de Stuart Braithwaite, de Mogwai, al tema final.
Segon i darrer avanç del sisè disc dels de Massachusetts, amb curtmetratge de Luke Webster Brown i Elijah Sussman. La gira europea arrenca el dia abans i no para a l’Estat.
Tercer disc del quartet italià AetheR: sis talls que van de la miniatura de piano a un final de deu minuts, amb el Fender Rhodes d’Andrea Serino com a color de la casa.
El quartet milanès de Francesca Badalini posa música al centenari del «Cuirassat Potiomkin»: cinc moviments, quaranta-un minuts i cap concessió al pastitx d’època.
Vuit talls gravats al Hellfest del juny del 2022, en digital i en doble vinil limitat. L’avançament és «Protection», amb vídeo de la interpretació.
Andrea Rondanini torna a cantar-hi i el primer avanç és «Drowning Slowly». Sis talls per Argonauta Records.
Trenta-set minuts a dues bandes: quatre talls dels Ogives Big Band i un de sol de POHL, disset minuts de stoner amb solo de saxo pel mig. Un split que no busca el punt mitjà.
De Varsòvia a Hamburg en onze dies, amb el disc «And The Dead Tree Gives No Shelter» del 5 de juny. Els suecs Barrens s’hi afegeixen a partir del 20.
És el tercer avanç, després de «Lost Fires» i «Molecular Angel». Cinc talls per Pelagic Records, produïts per Emmanuel Jessua i mesclats per Chris Edrich.
Va ser el 2 d’octubre, a la gira nord-americana amb Mastodon i Alcest. De l’EP no se n’ha dit ni el títol ni la data, i al concert se’n venien còpies físiques.
Set dels deu talls surten de la nit del Roadburn i els altres tres venen de Glasgow, Milà i Colònia: un directe cosit de quatre sales que es fa notar.
Vuit talls i trenta minuts d’ambient a quatre mans entre Tòquio i els Estats Units, sis dels quals ja havien sortit abans en forma de senzill.
Tercer disc del quintet de Malines, i el tercer amb set talls exactes: trenta-vuit minuts, els més curts dels tres, amb Loïc Rossetti convidat.
«Devotion» surt el 16 d’octubre per Relapse, dedicat al pare de Rebecca Vernon, mort el maig del 2025. El va gravar a Portland el 2022, tres anys abans d’aquella mort.
«Underground» tanca el doble vinil de «Happy Tears», que Rock Action publica el 8 de gener. Matt Sweeney hi ha arranjat la veu d’Iggy Pop.
«Marked for Death» fa avui deu anys justos i el segell l’ha aprofitat per obrir les reserves dels dos discos, amb dues tirades de cinc-centes còpies i variants només per a les dates de gira.
Del 19 al 21 d’agost a Todenham Manor Farm, a Gloucestershire. Neurosis hi arriben amb Aaron Turner cantant i cap dels dos capçaleres no hi havia tocat mai.
Exxasens, projecte barceloní de post-rock còsmic amb influències de Pink Floyd i Explosions in the Sky.
Audiolepsia, el grup de Cornellà de Llobregat de post-rock instrumental amb paisatges emotius i atmosferes intenses.
Maat, grup barceloní de post-rock i math rock instrumental.
Pardals, el projecte de post-rock instrumental de quatre músics eivissencs, amb Toundra i Böira com a referents.
We Are Impala, els «BCN Cosmic Twisters», grup barceloní de post-rock psicodèlic instrumental.
Ursa, el trio de Terrassa de rock progressiu instrumental i experimental.
Maserati, el grup de Geòrgia de post-rock instrumental amb pulsació electrònica.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →