Folk i món

Nuclear Blast Records · 16 d’octubre del 2026
«Fangað / Trapped» dura tres minuts i cinc segons, va al novè lloc de deu i és l’únic tall de «Tungl» en què Eivør no canta sola: hi té la seva germana Elinborg, i hi torna el cant de gola. «Tungl» vol dir lluna en feroès i és el primer disc que Eivør publica per Nuclear Blast, un segell de metal que no té res a veure amb el que sona al disc; arriba el 16 d’octubre, dos anys i quatre mesos després d’«Enn». Un dels deu talls ja feia temps que corria: «Healer» va sortir com a senzill el 28 d’abril, cinc mesos i mig abans que el disc.
El disc alterna les dues llengües sense fer-ne cap qüestió. «Og mánin græt / And The Moon Cried» l’obre amb la bateria al davant i l’atmosfera construïda a sobre, i «Drekafljóð / Dragon Maiden» continua pel mateix camí amb les textures electròniques entrant i sortint del ritme. «Verjugarðar / Walls» és el gest més ample dels deu, el que més s’acosta a una banda sonora; «Eon», en anglès, es queda amb el piano i un arranjament de corda, i «Tann tú saknar / The One You Long For» va damunt d’una línia de baix que pulsa amb l’electrònica molt continguda. Tanca «Everyone But Me», el tall més nu del disc i el més llarg, de cinc minuts i dotze segons.
La veu d’Eivør, posada per capes, és el centre de tot i també el que acaba aplanant el disc: el mètode —la veu sostinguda damunt d’una bruma electrònica— s’aplica amb tanta regularitat que els talls on no s’aplica són justament els que es recorden. I el gest que més es distingeix de tota la resta, el cant de gola a dues veus amb Elinborg, és al tall més curt de tots i gairebé al final, quan ja no hi ha espai per fer-ne res. El material hi és; el que falla és com està repartit.
Valoració: 7.6/10
Text d’Alba Puiggròs
