Jazz
Sessionwork Records · 17 d’octubre del 2026
«Living In The Rays Of Light» es va gravar en una sola presa i obre el disc amb un trio que no posa el piano al davant: András Dés a la percussió, Tuva Halse al violí i David Six component. Daniel Mège, que l’ha ressenyat a All About Jazz, en diu que és una de les joies del disc, i la paraula que hi encaixa és meditativa. Six va conèixer Halse el 2023 al festival wellenklænge de Lunz am See i va decidir de seguida que era la violinista que volia; aquí es veu per què, perquè la peça li confia l’exposició del material gairebé sencera.
El disc tanca una trilogia que va començar lluny d’un estudi. El 2020, poc abans de la pandèmia, Six va compondre i enregistrar «Moria» amb el tocador d’oud Saied Silbak, en solidaritat amb els refugiats del camp de Mória, a l’illa de Lesbos, que va ser el camp més gran de la ruta del Mediterrani fins que un incendi el va destruir aquell mateix any. D’allà van sortir «Dance With The Ghosts Quartet» i «Dance With The Ghosts Chamber Sextet», tots dos del 2023 i tots dos a Sessionwork Records: el primer amb un jazz de color nòrdic, el segon amb un tint de música contemporània. El tercer volum, publicat el 17 d’octubre, són sis peces per a un, dos o tres músics, i el compositor no hi toca a totes.
Dues de les sis estan escrites i arranjades del tot per a la guitarrista clàssica Zsófia Boros. «Norway Maple Song» pren el nom de l’auró de Noruega, l’arbre que Six fa servir com a emblema d’adaptació i resistència, i «Lacrimae» va dedicada a qui no va arribar a temps de dir adeu. A les altres tres hi toca el piano i el piano preparat, al costat dels tambors de marc, el caixó, els plats i les campanes de Dés, la cítara de Simon Zöchbauer i el contrabaix amb arc de Caimin Gilmore. El resultat té la mida dels haikus: Mège el descriu com una suite editada amb virtuosisme, i aquí el tall i l’empalmament no són acabat, són escriptura.
«Arcane Celestial» és l’única peça en el format clàssic de piano, baix i percussió, i l’arc de Gilmore s’hi va gravar a part. En un disc que es presenta amb un primer tall fet en una sola presa, i en una trilogia que parla de qui no va poder ser al costat de qui, el moment en què els tres músics haurien tocat junts és precisament el que s’ha construït per capes. Sona bé i no és cap defecte tècnic: és una tria que va a contrapel del que el disc explica de si mateix, i que es pot discutir amb el compositor. Fora d’aquí, el conjunt no té cap moment convencional, i això en una trilogia que dura sis anys ja és un resultat.
Valoració: 8.0/10
Text d’Aina Torrents