Metal
20 Buck Spin · 16 d’octubre del 2026
«…And Therein Plant, Unto Their Souls Asunder» passa cinc minuts i mig esgarrapant amb guitarres angulars i tremolo, i a la coda deixa entrar un violí i una viola. Els toca Andrea Morgan i és l’únic lloc del disc on una corda fregada ocupa el primer pla. Tota la resta la fa Gabriele Gramaglia, que hi consta com a guitarres, veu, baix, sintetitzadors i disseny de so, amb Claudio Invidia a la bateria i un solo convidat de Giorgio Trombino.
Gramaglia és de Milà i no para. Porta Cosmic Putrefaction, Vertebra Atlantis i Turris Eburnea, i va fer de portaveu del segell I, Voidhanger mentre el fundador estava hospitalitzat; Lugubrious Garment és el calaix que ha obert per fer-hi un death metal més bast i més antic que el dels altres. La intenció es nota als riffs, que van rectes, i en alguns moments que freguen la primera onada del black metal. El que costa de quadrar és que les dues coses que queden a la memòria són justament les menys bastes: aquella coda de corda i la segona meitat de «Profaned Fountain Of Leaden Waters», que afluixa, es torna melòdica i sona exactament a Cosmic Putrefaction. El projecte que havia de ser l’altre acaba lluint allà on s’assembla al primer.
El disc es va escriure, gravar, mesclar i masteritzar entre la tardor del 2025 i la primavera del 2026 al seu propi Crepuscular Sound Studio, i la mescla deixa aire entre els instruments en comptes d’aixafar-los: el baix s’hi sent com un instrument i no com una vibració de fons. Hi ha veus addicionals acreditades a Yr-nhhngr. Els títols van llargs i gairebé tots porten dues idees enganxades amb una coma —«Innocence As A Burden, Guilt As A Weapon», «Transient Wounds, Spiritual Wilt»—, i la portada de Mariya Popyk fa el mateix: cossos grisos fosos els uns amb els altres sota una serralada. Set talls, quaranta minuts, i l’últim es diu «Eden Fades Like Blurred Nightmares».
Valoració: 8.2/10
Text de Roger Estivill