Rock Progressiu
Seacrest Oy · agost del 2026
«Circle Of Wagons» obre amb una entrada simfònica ampla i al cap de poc canvia de compàs cap a un ritme que bota, amb el baix de Jan-Olof Strandberg empenyent-hi des de sota i la veu de John Wilkinson seguint-lo. Encara hi ha més canvis de tempo abans del solo de guitarra de Toni Jokinen i d’un final tornat a girar cap al simfònic. Sis minuts i mig, i cap dels dos finals que semblava que hauria de tenir.
El fa Kimmo Pörsti, que és el bateria de The Samurai Of Prog, el col·lectiu finlandès que aquest mateix any ha publicat «The 7 Voyages Of Sinbad» pel mateix segell. És el seu tercer disc en solitari, després de «Wayfarer» (2020) i «Past And Present» (2021), i el primer on deixa de banda la barreja de folk, jazz i funk dels altres dos per anar de ple al simfònic de cançó. Hi toca la bateria, els teclats i el baix, i el produeix, el mescla i el masteritza ell. El que costa és trobar-hi una veu: hi canten quatre persones diferents —Steph Honde, Dan Schamber, Michael Trew i Wilkinson— i hi toquen el baix tres músics a part d’ell. D’onze talls en surten onze sessions ben resoltes i cap personatge que les lligui.
Els convidats, en canvi, donen color on el disc el necessita. Risto Salmi hi posa saxo i EWI, i a «Nightmares Come To Consume» el creuament del saxo amb la guitarra obre una zona que no és ben bé rock simfònic; Hanna Pörsti hi toca la flauta travessera, i Rafael Pacha —del qual ja vam ressenyar «Not Normal After Music» aquest mateix mes— hi posa guitarres acústiques i elèctriques i teclats. No tots els talls són seus: «In My Life» és una versió d’Ambrosia que toca molt a prop de l’original, amb ell mateix al baix i el diàleg vocal de Michael Trew i Steph Honde al davant; «Carrousel» és una peça del 1987 del guitarrista francès Jean-Pascal Boffo, i «Over the Sleeping Stars» la firma Toni Jokinen.
Són onze talls i una hora llarga, amb portada d’Ed Unitsky: un castell penjat d’un cingle, una dona asseguda vora el foc i aquella il·lustració de fantasia que del prog nòrdic no se’n va mai. La discogràfica és la finlandesa Seacrest Oy i va sortir l’agost. Els dos talls on la veu es queda més apagada, «Chasing Echoes» i «You And The Sun», són també els dos que menys es recorden.
Valoració: 7.2/10
Text de Guillem Cardós