Red Kite – This Too Shall Pass
Tercer disc del grup noruec de jazz-rock, el primer sense Bernt André Moen i amb Gisle Johansen al saxòfon com a membre. Vuit peces, amb el segell Is It Jazz? Records.
Les novetats, cròniques, entrevistes i concerts de rock progressiu —rock progresivo, en castellà—, en català: des dels grans clàssics fins a les bandes que avui construeixen obres extenses i ambicioses, amb capes de so i estructures que trenquen el format cancó. Tótum Revolútum Press hi dedica seguiment i cobertura des del 2015.
Tercer disc del grup noruec de jazz-rock, el primer sense Bernt André Moen i amb Gisle Johansen al saxòfon com a membre. Vuit peces, amb el segell Is It Jazz? Records.
Caixa de catorze CD i tres Blu-ray amb els cinc discos de Soft Machine amb CBS, de «Third» a «Seven», sessions de la BBC, concerts i filmacions, amb molt material inèdit.
Quart disc del projecte de Mont-real de Jeremie Arrobas i Thomas Szirmay, ara quartet amb Hansford Rowe i Alain Bellaiche. Nou peces, l’última de les quals és una versió de Gary Numan.
Polyphia, de Plano (Texas), han publicat «Be Not Afraid» el 23 d’octubre per Rise Records: cinquè disc d’estudi, amb dotze peces i RJ Pasin de coproductor.
Enslaved publiquen «Mið» el 30 d’octubre per Nuclear Blast: vuit peces, dos convidats i el primer disc des de «Heimdal» (2023).
Zero Hour publica l’EP «No Man’s Land» amb dues cançons, «Codes Of Violence» i la que dona títol al disc, més les versions instrumentals, en CD i digital.
Clive Nolan publica «Song Of The Winter Throne», un àlbum conceptual sobre el rei medieval noruec Håkon Håkonsson, amb edició earbook de 2CD i DVD.
La xerrada es va fer el 30 de setembre a Londres, en la presentació de la reedició dels 45 anys del primer disc en solitari de Collins, amb mescles noves de Wilson en Dolby Atmos i 5.1.
Cleopatra reedita el disc de Record Heaven amb Pentagram, The Flower Kings i Nik Turner, que repassa el debut del 1972. Les versions de Ministry i Peter Hook només són al CD.
Credo va publicar el 23 d’octubre «We The Disconnected», a Gargoyle Records: el primer disc de la banda britànica de rock progressiu des d’«Against Reason» (2011).
El projecte d’electrònica i rock progressiu de Carl Westholm publicarà el tercer disc en poc més de dos anys. «In a Crash» ja ha sortit i «The Alien» arriba el 6 de novembre.
Back To R’lyeh és un grup de metal progressiu de Madrid, format el 2011, que ha publicat els àlbums The Awakening / Last Fight of the Primordial (2013) i Chosen (2020) i l’EP The Break (2023).
Klamm és un grup de rock progressiu i experimental de Barcelona, format el 1976, que va publicar l’àlbum África Roja (1983) i celebra els cinquanta anys amb un concert el 19 de desembre del 2026.
El nonet parisenc publica el 30 d’octubre el seu novè disc, dedicat als abduïts per ovnis que no recorden què els va passar. El primer tall, «Quinta del Sordo», ja es pot escoltar.
Wilson ho explica a Innerviews: «un bloc de música enorme», tocat gairebé tot amb instruments acústics. Hi parla també del disc nou de Porcupine Tree, que situa a dos o tres anys vista.
És el tercer tall que avança del disc nou, que surt el 6 de novembre, i arriba amb un altre vídeo de The Village Hall Sessions. El 10 de novembre en parlarà amb Al Murray a la Bush Hall de Londres.
Ha sortit amb la lluna plena del 26 d’octubre i, de moment, només en la mescla Dark-Side. De «o\i», que surt el 27 de novembre, ja només en queden dues cançons per conèixer.
Queen, grup londinenc format el 1970 per Freddie Mercury, Brian May i Roger Taylor, autor d’A Night at the Opera (1975) i que actua des del 2011 amb Adam Lambert.
Frank Zappa, compositor i guitarrista nascut a Baltimore el 1940, líder dels Mothers of Invention, amb els quals va publicar Freak Out! el 1966, i autor de Hot Rats (1969) i Joe’s Garage (1979).
Secta Sònica, el grup barceloní de rock progressiu de l’escena laietana dels setanta, format per Xavier Pérez (Gato Pérez), Rafael Zaragoza, Jordi Bonell i Víctor Cortina, autor de Fred Pedralbes (1976) i Astroferia (1977).
Orquestra Mirasol, el grup català de jazz i rock progressiu dels anys setanta que va publicar Salsa Catalana (1974) i D’oca a oca i tira que et toca (1975) abans de passar a dir-se Mirasol Colores.
Atila, el grup de rock progressiu de Girona format el 1973, autor de Intención (1976) i Reviure (1978), que es va reunir el 1999 i va publicar Encarnació el 2024.
Elder, el grup de rock psicodèlic i progressiu de Massachusetts, establert ara a Berlín, que va publicar l’àlbum Through Zero el 2026 a Stickman Records i Blues Funeral Recordings.
Savatage, el grup de Florida fundat el 1979 pels germans Jon i Criss Oliva, autor de l’òpera rock Streets: A Rock Opera (1991) i de nou en actiu amb gires el 2025 i el 2026.
Jaga Jazzist, el conjunt noruec format el 1994 a Tønsberg, amb els germans Lars, Line i Martin Horntveth entre els membres i Pyramid (2020) editat per Brainfeeder.
Pär Lindh Project, el grup suec de rock simfònic liderat pel teclista Pär Lindh, que va publicar Nagelfar el 21 de novembre del 2025 al segell Crimsonic Label.
Lesoir, el grup neerlandès de rock progressiu de Maastricht fundat el 2009 per Maartje Meessen i Ingo Dassen, amb sis àlbums d’estudi entre el 2011 i el 2024.
Airbag, el grup noruec de rock progressiu d’Oslo format el 2004, amb Asle Tostrup a la veu i Bjørn Riis a la guitarra, que va publicar el primer àlbum, Identity, el 2009 a Karisma Records.
Bjørn Riis, el guitarrista noruec fundador d’Airbag que, des del 2014, publica discos en solitari, amb Fimbulvinter (2025) com a àlbum d’estudi més recent.
Subsignal, el grup de rock progressiu de Munic fundat el 2007 pels antics membres de Sieges Even Arno Menses i Markus Steffen, amb sis àlbums d’estudi publicats des del 2009.
Enchant, la banda de rock progressiu de San Francisco formada el 1989, amb vuit àlbums d’estudi publicats entre el 1993 i el 2014.
Pagan’s Mind, el grup de metal progressiu de Skien, a Noruega, format el 2000 i autor de cinc àlbums d’estudi, d’Infinity Divine el 2000 a Heavenly Ecstasy el 2011.
Magic Pie, la banda de rock progressiu de Moss, a Noruega, fundada el novembre del 2001 pel guitarrista Kim Stenberg i amb sis àlbums d’estudi publicats entre el 2005 i el 2025.
Star One, el projecte neerlandès d’Arjen Anthony Lucassen fundat el 2002 al marge d’Ayreon, amb tres àlbums d’estudi publicats entre el 2002 i el 2022 i cantants convidats.
The Neal Morse Band, el grup de Nashville format el 2014 per Neal Morse amb Mike Portnoy, Randy George, Eric Gillette i Bill Hubauer, amb cinc àlbums d’estudi publicats entre el 2015 i el 2026.
Neal Morse, el compositor, cantant i multiinstrumentista de Van Nuys que va cofundar Spock’s Beard el 1992 i Transatlantic el 1999, i que des del 1999 també publica discos en solitari.
The Gathering, el grup neerlandès d’Oss format el 1989, que va tenir Anneke van Giersbergen a la veu entre el 1994 i el 2007 i hi va enregistrar l’àlbum Mandylion el 1995.
Oceansize, el grup de Manchester actiu entre el 1998 i el 2011, que va publicar quatre àlbums d’estudi, d’Effloresce (2003) a Self Preserved While the Bodies Float Up (2010).
Panic Room, el grup gal·lès de rock progressiu amb Anne-Marie Helder a la veu, format per antics membres de Karnataka, que va debutar amb Visionary Position el 2008.
Also Eden, el grup anglès de rock progressiu del cantant Huw Lloyd-Jones i el teclista Ian Hodson, que va publicar About Time el 2006 i el 2026 ha editat dos EP de la trilogia Holy Books and Credit Cards.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →