Jazz
autoeditat · 2 d’octubre del 2026
«Cool Cat» obre amb un Hammond que roda i una lletra que es burla dels qui aspiren a l’elegància dels setanta i que arriba a citar Jimmy Smith pel nom. Darrere hi ha Geoff Wilkinson, que és Us3 des de «Hand on the Torch» (Blue Note, 1993) i del «Cantaloop (Flip Fantasia)» que funcionava sobre un tros del «Cantaloupe Island» de Herbie Hancock.
Wilkinson va reobrir el projecte el 2025 amb «Soundtrack», instrumental, i aquí recupera l’MC Akil Dasan, que ja hi era als noranta: rapeja en deu dels dotze talls. Hi toquen Ed Jones (saxos i flauta), Bryan Corbett (trompeta, flugelhorn i trombó) i Mike Gorman als teclats, amb DJ Mr Thing als scratches i a les paraules parlades de «Walk Away».
Els dos talls sense rap són precisament els dos que Wilkinson firma sol, i són també els dos que deixen els vents treballar de debò: «Walk Away», el sisè, que és el més jazzístic del disc, i «The Garden of Forking Paths», que tanca i es titula com el conte de Borges. El disc, però, els amaga: els tres senzills que el van anunciar al juny, al juliol i al setembre són els que repeteixen més de prop la fórmula del 1993, i trenta-tres anys després aquella fórmula no ha canviat gens, ni tan sols en el repartiment entre la veu i la banda. «Catch the Vibe» hi posa un vers en castellà i «Stay Longer» deixa la flauta de Jones al davant d’una cançó d’amor.
Valoració: 7.4/10
Text d’Aina Torrents