Jazz
Calligram Records · 4 de setembre del 2026
El tema que dona títol al disc és d’Ornette Coleman i el va portar al grup Dana Hall, el bateria. Old and New Dreams el va gravar el 1979 per a ECM, on obria la cara B, amb Charlie Haden, Ed Blackwell, Dewey Redman i Don Cherry. Aquí el quartet n’exposa la melodia amb molta elasticitat i de seguida es comença a desmuntar: passa a trio, a duo i a solo i torna, i aquesta manera de replegar-se i tornar-se a obrir és el procediment de tot el disc.
La formació no té contrabaix. Geof Bradfield porta el tenor, el soprano i el clarinet baix; Ben Goldberg, el clarinet i el clarinet contralt; Myra Melford, el piano; Hall, la bateria i els plats. Quan calen greus de debò, els fa el clarinet contralt: a «Lonely Flowers», una peça del contrabaixista sud-africà Johnny Dyani que Bradfield ha arranjat, Goldberg assumeix directament la feina del baix. A «No Brand», que és un homenatge a Abdullah Ibrahim, el piano de Melford i el soprano de Bradfield s’entrellacen sobre un ritme sincopat.
Es va gravar en directe al Green Mill de Chicago el 26 de novembre del 2025. Se’n va encarregar Ken Christianson, que també n’ha fet la mescla i la masterització al seu Pro Musica Audio, i la producció és de Bradfield. «A Line With a Mind of Its Own», de Melford, és una peça escrita de dalt a baix: el títol recull una observació del pintor Cy Twombly sobre una línia que no il·lustra res i és la sensació de fer-se ella mateixa. «The Kitchen» arrenca amb Hall sol.
Tots quatre hi posen repertori, i aquesta repartició té un cost en l’ordre. Les dues peces de Goldberg, «Study of The Blues» i «Three Ingredients», estan col·locades l’una darrere l’altra i comencen igual, amb un duo de vents: clarinet i tenor a la primera, clarinet contralt i clarinet baix a la segona. Van a parar a llocs oposats, perquè l’una furga a l’arrel del blues i l’altra se’n va cap a la improvisació col·lectiva més aspra, però posades seguides la segona sona com una variant de la primera i es perd mitja sorpresa. Amb vuit talls, aquella decisió de llistat es nota.
El grup ve del trio que Bradfield, Goldberg i Hall van estrenar a «General Semantics» (Delmark, 2020), dos vents i bateria, i l’arribada de Melford és el que el fa quartet. Es tanca amb «Aargh», la peça més curta del disc.
Valoració: 8.1/10
Text d’Aina Torrents