Jazz
El saxofonista Matt Carmichael va publicar «Held In The Dark» el 16 d’octubre per Porthole Music. Són vuit talls —«Red Sky», «Morning Geese», «Wide Eyes», «Frog Green», «Flood Lines», «Prayer», «Golden Moon» i el que dona títol al disc— i el crèdit els atribueix a Carmichael amb Fergus McCreadie al piano, Ali Watson al baix i Chris Amer a la guitarra. N’havia avançat tres entre el juliol i l’octubre.
És el seu quart disc, després de «Where Will The River Flow» (2021), «Marram» (2022) i «Dancing With Embers» (2025). McCreadie i Watson ja eren al primer. El que és nou és la corda i la guitarra: hi ha Charlie Stewart, que toca el violí i també el baix, i dos guitarristes de procedència contrària: Amer, que ve del folk, i James MacKay, que ve del jazz i de l’experimentació.
Carmichael diu que agafar la guitarra li va canviar la manera d’escriure: «Amb la guitarra hi ha aquella sensació infantil de meravella, la de no conèixer-ne bé el mànec. Seguir l’orella. Va ser una cosa molt refrescant.» Mentre el feia, explica, escoltava «molta gent com Nick Drake, Sufjan Stevens i Elliott Smith, gent que senzillament canta amb la guitarra».
Carmichael va néixer a Inverness i es va criar als afores de Glasgow, i atribueix a això la forma de la seva música: «Em sembla que si m’hi hagués quedat [a Londres], m’hi hauria acostumat. Em sembla que la meva música seria força diferent si m’hi hagués quedat.»
El 17 de novembre el toca al Cecil Sharp House de Londres, dins de l’EFG London Jazz Festival, amb el septet sencer. «Dancing With Embers» havia sortit el 28 de març del 2025, un any i mig enrere.
Text d’Aina Torrents