Jazz
Amalgam · 23 d’octubre del 2026
«Parallax» obre amb «Rilles» i tanca amb «Straight Rilles», totes dues de la mateixa sessió d’estudi. Entremig hi ha nou títols més i dues persones, Emily Rach Beisel al clarinet baix i a l’electrònica i Bill Harris a la bateria i a l’electrònica, i això és tot el que hi ha al disc: cap baix, cap teclat i cap tercera mà. Als crèdits Beisel hi consta també amb veu, cosa que la presentació del disc no diu.
Cinc de les onze peces vénen d’una nit. Els talls 4, 6, 7, 8 i 10 es van gravar en directe al Hungry Brain de Chicago el 7 d’abril del 2024, i els altres sis al Marmalade, també a Chicago, el 12 i el 13 d’aquell mateix abril. Qui ho va enregistrar tot va ser Harris, que a més porta Amalgam, el segell que el publica; la mescla la firmen tots dos i la masterització, Edward Hamel. El duet venia de rodar el repertori en directe, amb gires pel Mig Oest el 2024 i per la costa est i el Canadà el 2023, i aquest és el primer disc que en treu.
La casa descriu la proposta com a improvisació pesada, encaix rítmic, amplificació i realimentació, i hi acompanya una llista de parentius d’onze noms que va d’Ornette Coleman i Alice Coltrane a Nurse With Wound, Zu, Boredoms i Muslimgauze. La mateixa nota de premsa parla del disc com d’un «solo album» quan hi toquen dues persones i les dues hi firmen la mescla.
Les cinc peces del Hungry Brain i les sis del Marmalade van barrejades per tota la seqüència i res no diu quan s’escolta una sala amb públic i quan un estudi: ho diu la fitxa de crèdits del Bandcamp, que és on gairebé ningú no ho buscarà. En un disc que depèn de com reaccionen dos músics l’un a l’altre, saber si hi havia algú mirant és part del que s’escolta. Les gravacions són de l’abril del 2024 i surten dos anys i mig després.
Valoració: 7.5/10
Text d’Aina Torrents