Blues
Robert Cray publica «All Over Again» el 12 de febrer del 2027 per Thirty Tigers. Són nou talls gravats als FAME Studios de Muscle Shoals, a Alabama, i produïts per Steve Jordan. L’últim disc seu era «That’s What I Heard», del 2020.
El 21 d’octubre en va avançar «Push Through», que crida els nord-americans a defensar el dret de vot. «L’any 1965, quan es va aprovar el dret de vot per a les persones negres, no queda tan lluny», diu Cray. «Aquell any jo feia dotze anys, i els meus pares van poder votar per fi.»
Als set anys havia passat uns mesos a Alabama amb la seva àvia, abans d’anar amb el pare, que estava destinat a Alemanya, i hi va conèixer la segregació: escoles separades, fonts separades. «No sóc el primer a escriure aquesta mena de cançons», afegeix, «però sé per què s’escriuen; només és una llàstima que ho haguem de fer.»
El disc hi torna més d’una vegada. «With Everyone» és per a la seva mare, Maggie Cray, morta el 2020; «Long Way Home» parla d’una societat desestabilitzada per la mentida, i «Tacky Wack» apunta directament a l’actual administració. Hi ha tres versions: «For Better Or Worse», de Wilson Pickett, «I’m In Love», de Bobby Womack, i «Neighbor, Neighbor», de Jimmy Hughes.
El tall de tancament, «Soul Shot», és un homenatge als músics de soul de Muscle Shoals i el signen Cray, Jordan i dos d’aquells músics: Clayton Ivey, que hi toca el piano, i Spooner Oldham, l’orgue. Cray i Jordan es coneixen des del 1986, quan Keith Richards els va reclutar tots dos per acompanyar Chuck Berry a «Hail! Hail! Rock ‘n’ Roll».
Text d’Enric Vilaplana