Rock Progressiu
1 de novembre del 2026
Han passat més de nou anys entre «Honey on the Razor’s Edge», que Alan Reed va publicar el 14 de març del 2017, i «Grey Sky Thinking», que va aparèixer a la seva pàgina de Bandcamp l’1 de novembre. És el tercer disc d’estudi en solitari del cantant, establert a Stirling, antiga veu de Pallas i, abans, d’Abel Ganz, i que havia debutat pel seu compte amb «First in a Field of One» el 2012.
El títol, escriu Reed a la presentació del disc, és «un joc evident amb la vella metàfora empresarial del “Blue Sky thinking”», la de fer un pas enrere i mirar les coses de nou, que ell defineix com «un acte d’optimisme creatiu». Però el món que veu al voltant, afegeix, no convida a l’optimisme: parla d’una societat dividida, on la gent es tanca cada cop més en els seus compartiments, i conclou que les cançons són una manera de resoldre aquestes inquietuds.
Són nou cançons, de «Into the Void» a «Bright Side of the Blue», que sumen gairebé quaranta-set minuts, més una mescla alternativa del tall inicial. Reed hi canta i hi toca la guitarra i el baix, a més d’alguns teclats i programacions; Mike Stobbie s’encarrega dels teclats, Niall Mathewson de les guitarres i Henry Rogers de la bateria, i Kim Maclean i Laetitia Chaudemanche fan els cors.
Text de Guillem Cardós