Rock Progressiu
Autoeditat · 1 d'octubre del 2026
El tall vuit d’«Irrationally» es titula «This Is How Our Story Began», dura vint-i-vuit segons i va seguit de «Now It’s Over». Posar el principi de la història tres talls abans del final, i reduir-lo a mig minut, és la decisió que organitza el disc sencer: hi ha diverses cançons que expliquen el mateix amor prohibit i el mateix final sobtat des d’angles diferents, i el grup ha renunciat a posar-les en ordre.
És el sisè disc d’estudi d’Aisles en vint-i-un anys i el primer amb Boris a la veu, que entra després de la sortida de Sebastián. Amb Álvaro a la bateria el grup ja havia publicat dos EP: «Bahamut», una suite instrumental sobre una novel·la de ciència-ficció xilena, i «Obras de Los Jaivas», un repàs al rock psicodèlic i folklòric de casa seva cantat per convidats. Dues feines sense cantant fix abans de tornar-ne a tenir un.
Germán Vergara, fundador del grup i qui escriu les lletres, i el teclista Juan Pablo Gaete, que hi posa la major part dels acords, van tancar la banda en una casa de platja en dues tandes separades per cinc mesos. Gaete ho explica sense estalviar-s’ho: a la primera el cantant nou anava tímid i a la segona ja empenyia les seves idees. El baixista Daniel hi va aportar material propi i la mescla la firma Adam Noble, que ha treballat amb Placebo.
«Now Is The Time», quatre minuts justos, el grup la va tocar a la gira britànica del novembre del 2025 abans de publicar-la, cosa que no havia fet mai en vint anys, i ho anunciava al públic cada nit. La part llarga del disc arriba al final: «Think I’m A Ghost» i «Come Back», totes dues de set minuts i escaig, queden a banda i banda de l’últim terç. La portada, de Jason Joyce, ve d’un encàrrec amb quatre elements obligatoris i res més: un far, una cruïlla, formigues i amor. Joyce va muntar la cruïlla del desert de Death Valley amb els cims glaçats de Verbier, i el far, alimentat amb energia solar, fa de portal temporal i desfà la figura del mig. Una de les cançons es diu «Lobsters and Ants».
La reserva surt d’aquí mateix. El grup diu que ara busca cançons més directes i que valora la simplicitat, i a la vegada deixa que la narració no lineal del disc depengui d’un fragment parlat de vint-i-vuit segons, que és feina que haurien de fer les cançons. I les durades estan repartides de manera desigual: el tram del mig, amb «Took Me Years», «Now Is The Time» i «Anywhere» totes entre quatre minuts i quatre minuts i mig, és el material més curt del disc, mentre que l’ambició queda guardada per a les dues peces finals. És més clar que «Beyond Drama», com el grup promet, però és a l’últim terç on es juga de debò i hi arriba havent gastat mitja hora en les cançons més curtes.
Valoració: 7.5/10
Text de Guillem Cardós