Metal
Sentient Ruin · 31 de juliol del 2026
«Peso Muerto» (9:31) no té introducció: arrenca amb un atac de guitarra a contratemps i ja no afluixa. És el primer dels set talls de Cogwheel, setanta-quatre minuts i vint-i-sis segons, el disc més llarg que han publicat mai els bascos Altarage i el setè de llarga durada des que van començar, el 2015, amb la identitat dels seus membres sense fer pública.
Els dos primers talls sumen vint-i-tres minuts llargs, i el segon, «Wielder» (13:51), obre i tanca amb trams de drone estesos que no són cap adorn: marquen el ritme al qual s’ha d’escoltar la resta. Aquesta és la novetat real respecte de Worst Case Scenario (2023), amb el qual s’acaben tres anys de silenci; l’altra és una mescla molt més neta del que la banda havia acceptat fins ara, amb el baix audible sota la paret de guitarres en comptes de dissolt a dins.
«1988» (7:45) queda exactament al mig del programa i el parteix en dos. És instrumental i gairebé sense instruments reconeixibles, una zona de freqüències baixes que la banda ja havia insinuat a Sol Corrupto (2022) i que aquí ocupa el lloc central. «Not a Proper Burial» (10:33) reprèn després amb el catàleg de riffs més variat del disc, i «Industrial Offering» (7:15) el tanca amb la gravació de l’obertura passada del revés.
El problema d’un disc així és el que la seva pròpia fórmula fa inevitable: set peces que es mouen entre els set i els quinze minuts, construïdes totes amb el mateix mecanisme (entrada frontal, tram de doom, sortida en remor greu), acaben intercanviables. I hi ha un cas concret que ho il·lustra: «Ichor» (14:45), el tall més llarg, va sortir com a avanç el 16 de juliol i és l’únic de tot el disc amb veus netes, unes veus esparracades i grandiloqüents que no tornen a aparèixer en els altres seixanta minuts. Com a carta de presentació funciona; com a mostra del que hi trobarà qui compri el disc, enganya.
Set talls publicats per Sentient Ruin el 31 de juliol, en vinil doble, CD i casset.
Valoració: 8/10
Text de Roger Estivill