Explosions in the Sky
Explosions in the Sky, el grup de Texas referent mundial del post-rock instrumental.
Kamelot
Kamelot, el grup nord-americà referència del power metal amb toc simfònic i gòtic.
Angra
Angra, el grup brasiler pioner del power metal llatinoamericà.
Helloween
Helloween, un dels grups fundadors del power metal europeu.
Blind Guardian
Blind Guardian, el grup alemany de power metal èpic, referència de les lletres inspirades en Tolkien.
Nightwish
Nightwish, el grup finlandès referent del metal simfònic mundial.
Sepultura
Sepultura, el grup brasiler que va portar el thrash i el groove metal a l’escena mundial.
Anthrax
Anthrax, el grup novaiorquès dels quatre grans del thrash metal, referència del gènere als vuitanta.
Megadeth
Megadeth, el grup de Dave Mustaine (ex-Metallica), un dels quatre grans del thrash metal.
Slayer
Slayer, un dels quatre grans del thrash metal nord-americà, referència d’agressivitat i velocitat.
Metallica
Metallica, el grup de Los Angeles que va portar el thrash metal a l’estadi.
Freddie Hubbard
Freddie Hubbard, trompetista essencial del hard bop i el jazz-fusió dels setanta.
The Eleventh House
The Eleventh House, el grup de jazz-fusió liderat pel guitarrista Larry Coryell.
Larry Coryell
Larry Coryell, guitarrista pioner del jazz-fusió, sovint anomenat el «padrí» del gènere.
Herbie Hancock
Herbie Hancock, un dels grans pianistes del jazz modern i pioner del jazz-funk amb Head Hunters.
Tony Williams Lifetime
Tony Williams Lifetime, el grup pioner del jazz-fusió fundat pel bateria de Miles Davis.
Present
Present, el grup belga fundat per Roger Trigaux (ex-Univers Zero), pilar del Rock in Opposition.
Etron Fou Leloublan
Etron Fou Leloublan, el grup francès més excèntric del Rock in Opposition, fusió de rock i teatre absurd.
Stormy Six
Stormy Six, el grup milanès de rock progressiu i cançó política, membre fundador del Rock in Opposition.
Aksak Maboul
Aksak Maboul, el projecte belga de Marc Hollander, referència del Rock in Opposition i l’avantguarda pop.
Art Zoyd
Art Zoyd, un dels grups fundadors del Rock in Opposition francès.
Jane
Jane, un dels grups de krautrock i hard rock progressiu més populars d’Alemanya als setanta.
Panna Fredda
Panna Fredda, un dels primers grups del rock progressiu italià, amb un sol disc de culte.
Biglietto per l’Inferno
Biglietto per l’Inferno, grup de culte del rock progressiu italià amb un únic disc de referència.
Celeste
Celeste, el grup sanremès de rock progressiu de culte, referència del so mel·lancòlic i mel·lotrònic italià.
Locanda delle Fate
Locanda delle Fate, un dels últims grans clàssics del rock progressiu simfònic italià dels setanta.
Un llibre sobre els quatre grans del thrash surt el 10 de novembre i comença a explicar-los des del 1981
«Heavy Metal’s Big Four» el signa Daniel Bukszpan, autor de «Rush At 50» i «Iron Maiden At 50», i repassa any per any Metallica, Megadeth, Anthrax i Slayer.
Myrath fan una versió de «Shape of My Heart» de Sting a mig camí de la gira que els porta a Barcelona el 25 d’octubre
El grup tunisià amb base a França ha publicat la versió enmig de la gira de «Wilderness of Mirrors», que té cinc dates a l’Estat i tanca el tram europeu el 28 d’octubre a Villeurbanne.
Avaland avancen «Face The Eternal» i publiquen «Chemical Poetry» el 30 d’octubre
Tercer capítol de l’òpera metàl·lica dels francesos, produït per Joost van den Broek. El tall que n’avancen era el més fluix de les maquetes fins que hi van entrar els riffs.
Archive publiquen «Not In My Name» el 19 de març, amb un tema títol de divuit minuts cantat per les cinc veus del grup
Catorzè disc del col·lectiu de Croydon, poc més d’un any després de «Glass Minds». Són onze talls per Dangervisit i [PIAS], i la gira del 2027 passa per quatre ciutats alemanyes.
Agriculture publiquen divendres un directe europeu gravat sobretot al Roadburn
«The Spiritual Sound, Live in Europe 2026» surt en digital el 2 d’octubre i en vinil i CD el 27 de novembre. Set dels deu talls són del festival de Tilburg.
Ian Gillan farà vint-i-quatre nits de monòleg pel Regne Unit l’abril i el maig del 2027
Vint-i-quatre nits de Bournemouth a la Cadogan Hall, entre el 28 d’abril i el 29 de maig del 2027. El nom ve de les lletres falses amb què encaixa la mètrica abans d’escriure-les de debò.
Faith No More tornen a Europa el juny del 2027: seran capçalera del Mystic Festival de Gdańsk
És la primera data europea de la tornada, anunciada amb un «Sorpresa! Som vius!». El grup no toca des de l’agost del 2016 i al gener i al febrer fa quatre concerts a Austràlia i Nova Zelanda.
Nirvana recullen el Video Vanguard dels MTV: és el primer grup que el rep des de Duran Duran el 2003
Dave Grohl, Krist Novoselic i Pat Smear el van recollir el 27 de setembre al Peacock Theater de Los Angeles, de mans de Chuck D. El grup va rodar set videoclips abans del 1994.
Disfear publiquen «The Last Nail» el 20 de novembre, divuit anys després i amb les últimes gravacions de Tomas Lindberg i Marcus Andersson
Vuit talls per Relapse, escrits al llarg de catorze anys i gravats en tres. És el primer disc des de «Live the Storm», del 2008, i l’últim amb la veu de Tomas Lindberg i la bateria de Marcus Andersson.
Slug Comparison – Cold In Cold Out
Doug Harrison, de Fen, obre l’EP amb un homenatge declarat a «Something in the Way» gravat amb una guitarra de vint lliures. Els cinc talls que venen després no hi arriben.
Chad Fowler / Eri Yamamoto – Polkadots & Moonbeams
Una elegia pel pare de Fowler, la cançó del seu casament i sis improvisacions gravades en una tarda a Brooklyn sense dir-se res abans. Un duo que escolta molt.
Uncle Acid and the Deadbeats – Shapes of Midnight
Gravat a Abbey Road en tres dies i publicat pel seu propi segell: el setè disc d’Uncle Acid torna al terreny conegut, amb el saxo de Rachel Burnett com a millor novetat.
Bloque
Bloque, el grup càntabre de rock progressiu i jazz-rock amb influències de flamenc.
Storm
Storm, el grup sevillà de hard rock i rock psicodèlic dels setanta.