Enmig d’un panorama musical saturat d’intents revivalistes que busquen espremer la melancolia col·lectiva, emergeix com un intrigant enigma la reunió de tres mentides creatives darrere de la formació original de Henry Cow: Fred Frith, Tim Hodgkinson i Chris Cutler. Aquesta trobada, aquesta vegada amb la inusual companyia d’Annemarie Roelofs, una col·laboradora més recent, es destaca per la seva decidida negació a mirar enrere, mostrant una clara aversió a reviure els temps passats. La elecció de l’enigmàtic nom “Ara” per a la banda no és només una etiqueta, sinó una proclamació audaç que estableix una línia de defensa contra qualsevol impuls nostàlgic, desafiant així la lògica que va definir un dels grups britànics de rock experimental més audaços i rupturistes. La música que modelen és un ésser efímer i contemporani, un terreny propici per a la metamorfosi perpetua de la improvisació lliure. Aquest no és un ressorgiment; l’únic que perdura del passat són els seus fonaments incòlumes.