Porcupine Tree ja graven un disc nou i l’esperen enllestir el 2027, diu Gavin Harrison, que també confirma que King Crimson és inactiu ara mateix.
Sis talls i trenta-quatre minuts de psicodèlia instrumental neerlandesa, amb Mellotron nou a la formació. Construeix bé durant dos terços i s’acaba amb presses.
El segon disc del grup de Pontevedra: jazz rock polit i melòdic, amb un solo de guitarra a la manera de Metheny al centre del tall llarg i poca cosa que el contradigui.
Tres improvisacions de desembre del 2024 muntades en peces de quinze, catorze i dinou minuts. El quartet escocès posa la bateria al davant i deixa els sintetitzadors de fons.
Deu talls i trenta-sis minuts amb Zooid: un que passa dels dotze i cinc que no arriben als dos. La tuba de Jose Davila torna a portar el greu, i el final es desfà en apunts.
Els set talls del debut del 1976, amb les mateixes bases i les mateixes durades, tornats a cantar en anglès per Siobhán Owen. Una porta d’entrada còmoda i poca cosa més.
El violoncel·lista francès el va fer amb el productor Basile3 en un estudi construït a mida. «Colaïdo» porta el nom del veler del seu pare.
El setè disc del grup de Jon Courtney surt per InsideOut amb set talls, mesclats per Bruce Soord i amb Mariusz Duda i Kristoffer Gildenlöw al baix.
El setè disc de Kate Stables arriba tres anys i mig després de «Careful of Your Keepers» i s’avança amb «Skim a Stone». Són dotze cançons.
«The Bite That Grows Up» surt el 16 d’octubre amb una gravació de veu de Peter Clement Lund, el cantant dels danesos Kollapse, mort aquest any.
Relapse els fitxa i publica «Walk The Winds», sis talls produïts per Phil Caivano, de Monster Magnet. El primer avanç és «Black Horizon».
El primer disc dels suecs en set anys surt per Metal Blade amb onze talls, i la gira ibèrica de desembre para a l’Upload de Barcelona.
El duo emmascarat de Saguenay s’endú el premi al millor disc canadenc de l’any i també el de cançó, per «Fabienk». Fan math rock microtonal.
Sis talls que fins ara només havien circulat en edicions pirata, amb una mescla nova d’Ian MacKaye. Surten per Trust Records en vinil, casset i digital.
Dues escultures de bronze al parc Lakeside de St. Catharines, a l’Ontàrio. S’espera que el memorial obri a finals del 2027.
El novè disc del grup surt el 30 d’octubre per Matador, amb producció de Josh Homme i Michael Shuman. El vídeo es va rodar en una central elèctrica.
Barcelona és l’única parada a l’Estat de la gira que els dos grups noruecs comparteixen el febrer del 2027. Les entrades surten el 25 de setembre.
El guitarrista italià torna al trio amb orgue Hammond i hi fa passar dues cançons napolitanes clàssiques: quaranta-un minuts de calma de migdia i poc material propi.
El pianista tanca en seixanta-sis minuts una trilogia començada el 1989, amb Steve Gadd, Eddie Gomez i Randy Brecker repartint-se onze temes entre Nova York i el Brasil.
Cinc talls i trenta-set minuts del quartet d’Osaka, amb una cançó tradicional occitana de tretze minuts com a peça central del disc.
Onze temes de debut del quintet de Manchester, que passen del vodevil al punt de NWOBHM sense demanar permís: energia de sobres i cap fil que travessi el disc sencer.
Cinc talls de synth-rock saturat produïts per Juho Vanhanen, d’Oranssi Pazuzu. N’han avançat «Arms Of None», amb vídeo.
El disc de Dave Holland, Norma Winstone i el London Vocal Project havia sortit el febrer. La reimpressió del CD es va posar a la venda el 22 de setembre.
El tercer disc del trio de Svetlana Spajić, Andi Stecher i Guido Möbius surt per Glitterbeat i parteix del repertori que van deixar els emigrants iugoslaus a Alemanya.
El trio escocès va publicar «Roses» el 22 de setembre: la primera música nova des del 2023 i el primer tall del disc que prepara, encara sense títol ni data.
Onze cançons mesclades i masteritzades per Andy Sneap, i dues de regal al CD. N’han avançat «Fear The Sun», que Tommy Victor compara amb «Beg To Differ».
El quart disc del grup de black metal de Louisville surt el 23 d’octubre en CD, vinil i casset per quatre segells diferents. N’han avançat «Choke».
La direcció del grup ho va comunicar el 22 de setembre. El guitarrista, de 67 anys, diu que vol continuar tocant i de gira mentre la salut li ho permeti.
Una cinta de demostració del 1984 que va acabar en vinil el 1985 i que ara arriba en digital amb dues peces recuperades de Rick Helzer i els convidats Kim Richmond i Mary Fettig.
Debut del trio argentí de Shantala Ferreyra, Fermín Suárez i Gonzalo Goicoechea: clarinet, contrabaix i bateria entre el tango, la improvisació lliure i un deute amb Monk.
Tony Lowe, Peter Coyle i Mark Brzezicki tornen a coincidir en set peces de progressiu melòdic, impecablement produïdes i gairebé totes tallades pel mateix patró.
Dues peces i vint-i-dos minuts del trio instrumental de Namur: quinze minuts de rock progressiu amb pols llatí i un «Setsubun» que no para de canviar de tempo.
Set talls i quaranta minuts de sludge sorollós des de Londres, amb violoncel i guitarra acústica al mig de «HUMAN RIGHT$». Quart disc del grup, publicat per Human Worth.
Saxo alt, contrabaix i bateria, sense cap instrument que fixi els acords: set contrafactes i tres estàndards en el format més despullat del jazz, gravats amb dos bateries diferents.
Vuit talls i seixanta-tres minuts de black metal d’avantguarda, amb Colin Marston altre cop a la producció. El primer llarga durada dels novaiorquesos des d’«Inorganic Rites».
Bill Bruford, Pete Roth i Mike Pratt en directe: nou peces gravades entre el final del 2025 i el principi del 2026, amb Dvořák desmuntat i un «Summertime» que costa de reconèixer.
Vuit talls i trenta-cinc minuts amb Dan Smith als comandaments electrònics. Als vuitanta-quatre anys, Arthur Brown torna al cabaret dislocat de sempre amb un disc més curt del que acostuma.
Mike Hadreas publica per Matador la primera cançó des de «Glory». Són sis minuts de la partitura de «The Lesson», l’obra que estrena amb Kate Wallich al febrer.
El setè disc del trio de Rochester surt el 4 de desembre per Stickman Records. «The Slick and the Dead» n’és el primer avanç i les reserves s’obren divendres.
Dues cançons noves i les versions instrumentals de totes dues, en CD i en digital per CynNormal Lab Recordings. És el primer material del grup des d’«Agenda 21», del 2022.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →