Joanne Shaw Taylor publica «The Trouble With Love» el 23 d’octubre, amb Joe Bonamassa i Orianthi de convidats
Deu talls produïts per Kevin Shirley. L’últim avanç, «You And Me (Rachel’s Song)», és una cançó escrita per a la seva millor amiga.
Deu talls produïts per Kevin Shirley. L’últim avanç, «You And Me (Rachel’s Song)», és una cançó escrita per a la seva millor amiga.
El setè disc de les sueques és el primer d’estudi per a Napalm. A «Restless», Linnéa Vikström Egg canta una discussió de pare i filla amb el seu pare real.
Dotze talls sobre una estrella del rock convertida en assassí en sèrie. És l’últim enregistrament publicat que reuneix Dick Wagner i Steve Hunter.
Les cintes van estar guardades vint-i-cinc anys. Dana Colley hi ha afegit saxo nou a tres cançons i el disc surt el 4 de desembre per Partisan.
El segon disc del grup surt per InsideOutMusic. Va estar a punt de ser doble i acaba sent senzill, amb un CD d’instrumentals a l’edició limitada.
El cinquè disc del quartet de Texas surt per Rise Records amb dotze talls, i la gira mundial de Live Nation para al Razzmatazz amb Perturbator.
Setze preses de directe i de sessió, totes d’una sola tirada, que Chandra presenta com el seu últim disc quinze anys després de perdre la veu.
Vint-i-cinc minuts i dotze talls: els suecs tornen al grindcore dels seus primers discos i hi barregen mathcore, sludge i un saxòfon al final.
Quaranta-dos minuts en quatre talls, gravats en un club d’Oslo: el grup de la saxofonista Amalie Dahl amb la pianista sueca Lisa Ullén de convidada.
El sextet del bateria Matt Wilson torna dos anys després amb deu talls que barregen Andrew Hill, Tom Petty i Bacharach, i un cor de familiars cantant el títol.
Vuit anys de feina per al primer disc conjunt del guitarrista de Genesis i el de Marillion: set peces instrumentals sobre el mar, amb un submarí soviètic al mig.
Onze cançons aplegades de gravacions fetes entre el 1991 i el 2026 i refetes ara. El disc es tanca amb una elegia de dos minuts i mig per al seu gos.
Real World publica avui deu preses de concerts i sessions de ràdio de la cantant britànica, que va perdre la veu fa quinze anys. El digital n’afegeix sis.
El vuitè disc dels gal·lesos porta deu talls, Chrissy Costanza i Will Ramos de convidats, i una gira europea que para a Barcelona dos mesos abans.
Dotze talls gravats al Doom Saloon de Frederick, amb banjo per primera vegada en un disc del quartet de Maryland i el retorn del productor Machine.
El tercer disc del duet de Derrick Vella i Justin DeTore surt per 20 Buck Spin amb sis talls, mescla d’Arthur Rizk i portada de Benjamin Vierling.
Tot el que sona en aquest disc surt d’un violoncel, processat fins que no ho sembla. Gravat a Banyuls-sur-Mer, amb Matt Elliott cantant-hi i un tall final de títol català.
Dos anys després de «Coming Up To Consciousness», els britànics fan un disc de dues peces llargues que s’emporten més de la meitat dels cinquanta minuts. Mescla de Bruce Soord.
Setè disc dels de Detroit, amb Dave Fridmann a la producció i metalls per primera vegada. Joe Casey s’imagina els Estats Units com un hotel vell i cada cançó com una habitació.
Cinc peces gravades entre el 2017 i el 2022 amb quatre formacions diferents i muntades després com un collage. Al centre, una suite de vint-i-dos minuts que va del trio a l’octet.
Madfish amplia «Front Row Center» amb la sessió dels Capitol Studios del 1975 i el concert de New Paltz. Vuit hores de gravacions i un llibre de 60 pàgines.
El disc surt endarrerit per una hemorràgia cerebral i és el primer que produeix ell mateix. La gira, aturada sense data.
Cinc veus de Java Occidental que barregen tècniques de metal extrem, cant difònic i les veus dels dimonis del teatre de titelles Wayang Golek.
El quintet instrumental de Richmond torna amb set talls, tres dels quals ja es poden sentir. Dos passen dels set minuts.
«Wallensteins Garage» surt el 30 d’octubre per Exile On Mainstream i porta un instrumental de nou minuts sobre la batalla de Lützen del 1632.
Dotze talls gravats per Lawrence Mackrory en una església baptista reconvertida, i amb el bateria David Stark de tornada onze anys després.
Onze composicions del saxofonista britànic amb el mateix quartet d’«Earth Songs»: espais oberts, poques notes i un «Winter Light» final de gairebé onze minuts.
Set anys després, el bateria torna al seu projecte electrònic amb vuit talls de títol trencat. Quan la capa retro s’aprima, el disc s’enlaira; quan mana, es queda en exercici.
Zeitgeist, poltergeist i Anticrist en un sol títol: el vuitè disc dels germans Farthing deixa la novel·la i l’instrumental i torna a fer cançons, set i totes de mida semblant.
Els de Londres sud obren amb 7:45 i tanquen amb 7:39 en un disc que fins ara hauria anat de dret: el segon llarg de Burner canvia la ràfega per l’atmosfera i se’n surt.
El quart disc dels de Los Angeles porta el nom d’un amic mort, i els divuit minuts finals són el millor que han gravat mai: «Ruin», «Forgiveness» i un «Requiem» d’un minut i tres quarts.
Sis talls sortits de les mateixes sessions que «Purge» i sense ni una escletxa: el desè disc de Godflesh acaba amb onze minuts i mig de soroll que s’endú una quarta part del disc.
London porta la música de pífan i tambor del segle XVIII a un carreró del Lower East Side: vuit peces de domini públic gravades en una sola sessió, amb tuba, violí i washboard.
Dues veus i dos saxos, sense secció rítmica ni cap instrument harmònic: el debut de la cantant de São Paulo són trenta-set minuts de contrapunt escrit i improvisat a parts iguals.
Stace deixa el folk-rock i es passa al groove dels discos de CTI: onze cançons arranjades amb David Nagler, del mambo a la samba, gravades a l’Studio 1935 de Filadèlfia.
Dues hores i mitja, vint-i-quatre talls i més de vint convidats (Torn, Bowness, Travis, Jakszyk, Edwin) per a un doble on Panunzi deixa els seus propis teclats fora del focus.
És el primer disc d’estudi del grup des de «Gravitas» (2014) i hi consten dues composicions finals de John Wetton, mort el 2017.
El divuitè disc del grup suec té quatre cançons i dues passen del quart d’hora. La que dona el senzill nou en fa vint-i-vuit.
L’edició dels quaranta anys porta la mescla original remasteritzada, una remescla nova feta des dels stems i la sessió sencera del Friday Rock Show del 1986.
Va morir el 15 de setembre a casa seva, a London (Ontàrio). Va escriure les lletres de tots els discos de Max Webster i quatre cançons de Rush.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →