The Pineapple Thief 01/03/2024
The Pineapple Thief és una de les bandes de rock progressiu més emocionants i influents del segle XXI. Han constantment empès els límits del gènere, creant un so únic i evocador.
The Pineapple Thief és una de les bandes de rock progressiu més emocionants i influents del segle XXI. Han constantment empès els límits del gènere, creant un so únic i evocador.
Mansur Brown emergeix com un fenomenal músic, un virtuós de la guitarra, curador i artista multidisciplinari amb una formació clàssica. Originari de Brixton i encara establert al sud de Londres, el seu enfocament compositiu distintiu es caracteritza per la fusió de la seva intrincada guitarra d’influència flamenca amb la seva pròpia producció original. Aquesta es veu modelada pel ritme distintiu de Timbaland dels primers anys 2000, l’equilibri d’Afrobeats i el suggestiu disseny sonor de Burial. Explica: “La meva música pot tenir moments de club i també ser més introspectiva. Però al llarg de tot, hi ha sentiments de felicitat i gratitud. Vull que es senti renovador”.
Ankor s’ha consolidat com la nova sensació del metal alternatiu en l’escena musical espanyola. El seu recent llançament, l’EP “Stereo”, marca el seu retorn després de cinc anys d’aturada. Aquest any, han realitzat una extensa gira per tot Europa, exhaurint les entrades a ciutats com Londres, Munic, Colònia i Hamburg. A més, s’han unit a Beyond The Black en la seva gira i han gaudit d’un estiu ple d’actuacions en festivals, incloent-hi la icònica participació al Wacken Open Air.
El seu àlbum debut, “The Mortal Coil” (2017), els va impulsar cap a la fama i els va valer una sèrie de premis i nominacions a la escena musical australiana. El seu segon àlbum, “The Death of Me” (2020), va continuar l’escalada i els va establir com una de les bandes de metalcore més emocionants de l’actualitat. Ara, en el seu millor moment després de la publicació del seu últim treball, “Fatalism”, el mes passat, tornen a Espanya finalment com a caps de la seva pròpia gira acompanyats de tres bandes convidades: Silent Planet, Thornhill i Paledusk.
Erik Truffaz ens convida a submergir-nos en la seva última proposta, “Rollin’ & Clap!”, i ho fa tornant al Festival Jazz Terrassa després de dues dècades des de la seva última actuació amb “Mantis”. Aquest trompetista, originari de Suïssa i nacionalitzat francès, es troba immers en una extensa gira europea, desplegant el seu art en països com França, República Txeca, Turquia i Suïssa, per acabar aterrant a Espanya amb un concert exclusiu a Terrassa.
Meshuggah és una influint banda sueca de metal extrem i progressiu, formada al 1987 a Umeå. El seu estil musical és conegut per ser una fusió única d’elements de metal progressiu, djent i math metal. La banda ha estat pionera en el desenvolupament del subgènere djent, caracteritzat per ritmes complexos, poliritmies i l’ús distintiu de riffs de guitarra rítmics i dissonants.
Els llegendaris Mr. Big s’acomiadaran dels seus fans espanyols en una celebració de clàssics atemporals de la mà d’Eric Martin, Paul Gilbert i Billy Sheehan, amb el baterista Nick D’Virgilio, aquest mes de març. Després de la trista pèrdua del seu baterista i cofundador, Pat Torpey, el 2018, Mr. Big posa el colofó a una trajectòria immaculada amb uns concerts especials i irrepetibles.
Kaizers Orchestra, amb el seu vibrants i teatrals estil de rock alternatiu, aconsegueix transcendir les fronteres lingüístiques. Amb un èxit aclaparador als països escandinaus, la banda ha conquistat també un gran nombre de seguidors arreu d’Europa. Tot i que les seves lletres estiguin en noruec, la fusió d’influències del folklore escandinau amb elements d’Europa de l’Est ressona profundament amb la seva audiència.
El proper dissabte 20 d’abril tindrem l’honor de presentar-vos un programa doble de luxe, amb dues bandes amigues del Tótum Revolútum.
Hania Rani, la geni polonesa del piano nascuda a Gdansk el 1985, és d’aquelles artistes que simplement no pots ignorar. La seva música és com un còctel elegant de clàssic, electrònic i ambiental, i ho barreja amb una destresa que et deixa pensant: “Com ho fa?”.
El pròxim 16 de maig, el Tótum Revolútum retrà homenatge a la mítica banda Pegasus.”Simfonia d’una gran banda” és el títol d’aquesta proposta tan especial que comptarà amb els músics originals de la banda, Santi Arisa, Kitflus, Rafael Escoté i Max Sunyer així com músics de primeríssim nivell.Aquest esdeveniment únic se celebrarà a l’Auditori de Calàbria 66 i les entrades seran limitades.El preu de les entrades serà tan sols de 10 € i els beneficis aniran destinats a “Rock pels Xuclis” (AFANOC) per l’ajuda de nens amb càncer.Sens dubte es tracta d’una iniciativa sense precedents que permetrà mostrar el nostre afecte per una de les millors bandes que ha donat el nostre País.
l mes de maig és el mes del jazz-fussió al Tótum Revolútum!
El proper 18 de maig Ethic Labs presentaran el seu nou disc Black red blue green a l’auditori de Calàbria 66.
El quintet de jazz-fussió experimenta amb les formes tradicionals i mescla diversos estils de vanguardia per trobar el seu propi so, apostant per la frescura i l’espontaneïtat sense deixar de cercar els límits musicals.
Una proposta rítmicament potent i arriscada fruït de la confiança de molts anys tocant junts amb diferents projectes que serveix per bastir el marc idoni per la improvització dins de cada tema, fent de cadascun d’ells una presa única.
El cervell de Riverside Mariusz Duda torna amb el quart àlbum en solitari ‘AFR AI D’ que sortirà el 17 de novembre a través de Kscope.
Ozric Tentacles torna amb la seva nova excursió als mons del màgic i brillant amb una altra delicia auditiva en forma de “Lotus Unfolding” que sortirà el 20 d’octubre a través de Kscope.
Aquest és un dels àlbums que arriba a aquesta secció que no podem considerar una joia oculta. Però com que enguany es celebra el cinquantè aniversari del llançament de “Libertango”, val la pena aturar-se uns moments per gaudir d’aquesta meravellosa obra cabdal en la música.
Piazzola revoluciona el món del tango clàssic al incorporar elements del jazz o del pop en les seves composicions. I també preceptes de la música clàssica, segurament influenciat pel seu professor: Alberto Ginastera.
D’aquí el nom de “Libertango”, que no només és el títol de l’àlbum i de la composició que l’obre, sinó que és una declaració d’intencions al aproximar-se a aquest gènere de forma lliure i sense prejudicis.
Aquí tenim una joia del progressiu català de vegades poc coneguda o oblidada fora dels cercles més musicalment cultes del nostre entorn, que paga la pena re-descobrir i divulgar a qui no la conegui.
Metamorfosis es van formar el 1979 per músics de Tarragona i Reus, inicialment es van dir Companyia Oliva Negra per passar després al nom definitiu Metamorfosis. Banda formada per Jaume Montcusi (teclats i principal compositor), Luis García (guitarra), Joan Ramos (guitarra i percussió), Jordi Papaseit (baix) i Joan M. Grimau (bateria i percussió). Aquest Papallones i Elefants, publicat el 1982, és el seu únic àlbum i és una deliciosa combinació de simfònic i jazz-rock / fusió, amb una petita cullerada d’eclecticisme per acabar d’adobar-ho. És totalment instrumental. L’enregistrament es va fer als estudis Moraleda de Barcelona amb Ricard Casals i Alberto Moraleda com a tècnics de gravació i mescles.
De vegades el temps comença a fer justícia a àlbums que no van tenir la repercussió que merescuda. Tal és el cas de “Forever Changes”, de la banda angelina Love. Fill d’una època on la psicodèlia i el moviment hippy estava al capdamunt de tot, però que no amaga el desencís i desil·lusió amb aquesta contracultura, per part del compositor principal: Arthur Lee
A part del propi Lee a la guitarra i veu, van elaborar l’àlbum Johnny Echols a la guitarra, Ken Forssi al baix, Brian MacLean també a la guitarra i veu, i Michael Stuart-Ware a la bateria i percussió.
Estem davant d’una de les bandes més avançada al seu temps, avantguardistes i experimentals que mai hagi donat la música catalana i que, lamentablement, davant de la manca de projecció els seus membre van acabar separant els seus camins.
Reivindiquem, ara que enguany es compleix el trentè aniversari del seu llançament, que “Banzim Banzam” és un disc imprescindible i fonamental. L’aplicació de la incipient tècnica del sampling, entesa com l’ús de mostres de so, s’estava desenvolupant als anys noranta i té un dels seus màxims exponents en aquest long play. I si un escolta els treballs de les bandes més modennas i cools d’avui en dia no s’impressiona si ha escoltat Gringos. I no parlem del sampling barroer que pots trobar a Rosalía o Kayne West. No, aquí hi ha una profunditat artística i molta intel·ligència.
De vegades és bastant incomprensible com excel·lents produccions com aquest àlbum debut, no van acabar tenir la repercussió merescuda. I això va acabar fent que una banda prometedora no tingués la meteòrica i important carrera que hauria d’haver gaudit. Crack the Sky és un d’aquests casos.
Si no coneixeu aquesta banda, considereu que la troballa és una mena de regal nadalenc. I si la coneixíeu doncs aprofiteu per recordar-la. I si us interessa el que heu escoltat doncs heu de saber que continuen en actiu i que enguany han publicat “From the Wood” (2023).
Lamentablement aquesta banda originaria de Varsòvia va cessar la seva activitat deixant-nos aquesta obra com l’últim capítol del seu llegat. Un àlbum bastant instrumental i que quan hi trobem veus sempre és amb unes melodies estranyes, com les de la cançó “Tusan Homichi Tuvota” a la que han estat capaços d’incloure un Dulcimer, que és una mena de Cítara trapezoidal.